Anar al contingut

CRÍTICA DE CINE

'Madame Hyde': electromagnetisme i ensenyament

El film de Serge Bozon recupera la idiosincràsia original del text de Stevenson, la seva reflexió sobre el bé i el mal, situant-lo en el context de l'ensenyament, la superació i l'autoestima

Quim Casas

Madame Hyde és una relectura original i moderna de la novel·la clàssica de Robert Louis Stevenson sobre el científic Jekyll i el revers pervers que ell mateix crea per desenvolupar el lliure albir, Mister Hyde. El director Serge Bozon converteix una excel·lent Isabelle Huppert en apocada professora d’institut, la senyora Géquil. Després que un llamp caigui sobre el seu laboratori, es transforma de nit en una criatura electromagnètica i insaciable, Madame Hyde. A prop, doncs, de la lliure adaptació de Jerry Lewis El professor guillat, el film de Bozon recupera la idiosincràsia original del text de Stevenson, la seva reflexió sobre el bé i el mal, situant-lo en el context de l’ensenyament, la superació i l’autoestima.

ítem

Madame Hyde ★★★

Direcció: Ana Asensio

Repartiment: Isabelle Huppert, José García, Romain Duris, Pierre Léon, Guillaume Verdier

Títol original:  ‘Madame Hyde’

País: França

Durada: 95 minuts

Any: 2017

Gènere: Drama fantàstic

Estrena: 21 de setembre del 2018