Tàrrega ovaciona el meravellós art pictòric de 'La tortue de Gauguin'

Poesia, art, màgia i crítica. FiraTàrrega ha començat aquesta 39a edició pintant molt bé. Va obrir la cita, dijous, el meravellós retaule ‘La tortue de Gauguin’, de la francesa Compagnie Lucamoros. Una preciosa reivindicació del’art pictòric aliè al mercantilisme, i en particular el de les cultures indígenes, a partir de la creació efímera i en directe de retrats, mosaics i  figures que van enlluernar el públic. Es va iniciar el colorista  muntatge al Parc de Sant Eloi, amb la veu de la narradora reclamant silenci. Silenci per  posar fi a les paraules, les xerrameques i les estridents bullícies vomitades per les pantalles tecnològiques. Primera cleca de l’obra.

Notícies relacionades

Nicky Jam, Arcángel i Luis Fonsi omplen d’èxits l’Energy Fest

Un temps de silencis i renúncies

Alguns nens –se’n veuen molts pels carrers de la localitat i en els espectacles– no van poder apaivagar l’admiració pel que veien els seus ulls. Sobre una estructura vertical de nou metres, compartimentada a sis habitacles a tall de retaule –i de pisos ‘rusc’ per actualitzar la comparació– sis virtuosos artistes anaven construint la dramatúrgia visual: pintaven les obres rere finestres de plàstic,  les exposaven i al minut les destruïen després dels ‘ohhh’  exclamatoris. La poesia verbal acompanyava les creacions. “Hi ha mirades  pintades que duren més que un selfi”,  deia la narradora mentre apareixia un antic retrat d’El Fayum. Després van treure una església romànica, cavallers medievals lluitant contra la mort; mosaics i músiques tribals... I es va explicar el títol: aquella tortuga de les llunyanes illes Marquesas sobre la closca del qual va voler pintar Gauguin i que potser encara es manté lluny de l’avarícia dels especuladors. Al final, una pluja (artificial), sota el cel estrellat, es va emportar amb si les pintures i va descarregar els aplaudiments i les ovacions. Fantàstica obertura.

Agenollats

També ovacionats van acabar els tristos executius capgrossos de la companyia polonesa Teatr Kto, amb un altre missatge contra el mercantilisme i la deshumanització. Van deixar clar, en el muntatge itinerant ‘Peregrinus’, que el món d’aquests tipus de vestit, corbata i maleta, extrapolable a molts altres sectors, és per arrencar a córrer. Ells, els actors, representants  d’aquesta classe social robotitzada, també van córrer. Arrossegaven grans maletes i enormes capgrossos de làtex, amb ganyota de pena i resignació –i elles amb sexis talons–, i s’anaven parant per recrear a través del teatre gestual, coreografies i molt humor, les seves rutines diàries.  Criatures infelices,  xais, pilotes, submisos, masclistes..., agenollats en vsta del poder tirànic de torn, que han fet de la feina la seva vida. Així és aquest segle XXI.