Comèdia futurista

Bruno Oro interpreta 30 personatges enfront de l'eternitat a 'Immortal'

L'actor català reflexiona sobre els clarobscurs d'una vida sense limitis temporals

44804350 60

44804350 60 / ALBERT BERTRAN

3
Es llegeix en minuts
Grace Chávez

Bruno Oro  es va fer famós per la seva participació a 'Polònia', en què va interpretar personatges com Artur Mas i Ángel Acebes, i a 'Crackòvia', on va destacar per ficar-se en la pell de Cristiano Ronaldo. Abans d’aquestes interpretacions, ja havia demostrat els seus dots d’imitació en el programa radiofònic de sàtira política 'Minoria absoluta', de RAC-1. Com si això no hagués sigut suficient per demostrar la seva capacitat d’adoptar una infinitat de personalitats, a‘Immortal’–que arribarà al Club Capitol el 7 de setembre– Oro es desdobla en una trentena de personatges per indagar en diferents maneres d’enfrontar la vida eterna.

"El posthumanisme s’està plantejant que la immortalitat no és un concepte de ciència-ficció i el que fem és abordar com és el canvi de paradigma vital d’algú que sap que no morirà"

Marc Angelet

Director d’‘Immortal’

Es tracta d’una comèdia futurista (ambientada en la Barcelona del 2319) escrita per Marc AngeletAlejo Levis, que està a càrrec de la productora Hause & Richman. La idea d’aquesta obra sorgeix de les inquietuds comunes d’Angelet i Oro respecte a la mort i la durada de la vida. “El posthumanisme s’està plantejant que la immortalitat no és un concepte de ciència-ficció sinó una cosa pròxima. A ‘Immortal’ abordem com és el canvi de paradigma vital d’algú que sap que no morirà mai”, explica Angelet, que ha estat al capdavant d’obres com ‘El biògraf’ (Sala Beckett) i‘Voyager’(Teatre Nacional de Catalunya). “Es tracta de donar la volta a la qüestió de viure per sempre, de veure que la resposta a aquesta pregunta no és tan fàcil de respondre com sembla,” afegeix Levis, que ha sigut realitzador de ‘Polònia’ i s’ha encarregat de l’apartat audiovisual d’obres com‘Nit de Reis’de Pau Carrió per al Grec 2017.

Desplegament de personatges

Aquest serà el primer solo teatral d’Oro, que admet voler “fugir de la comèdia fàcil perquè la gent reflexioni sobre com el fet de morir-nos, de no emmalaltir mai, ha afectat les nostres relacions, a la superficialitat dels nostres pensaments.” Per això, mitjançant escenes quotidianes, el públic podrà veure com encaren la vida eterna uns personatges amb qui se sentiran fàcilment identificats. “Tenim un publicista que va al Vaticà a liderar una campanya perquè la gent torni a creure en el paradís i es vulgui morir, perquè en aquesta realitat futura la religió no té cap tipus de sentit; hi ha un futbolista que vol acabar amb Leo Messi perquè té 1.000 anys i continua fent gols i cada vegada és més perfecte; un pare que està fart del seu fill perquè fa 300 anys que viu amb ell...", enumera Oro.

"La Mort és el personatge més entranyable, malgrat el que representa. Té un discurs coherent"

Bruno Oro

Actor.

Notícies relacionades

Entre tot el repertori també hi ha cabuda per incloure la figura d’Oro com a actor, que narra com és viure una rutina de 300 anys interpretant la mateixa obra. “No volíem que fos un espectacle fet purament de gags, sinó que tingués una certa continuïtat i la manera de fer-ho és no oblidar-nos de Bruno, que porta totes aquestes interpretacions a la seva esquena,” remarca Levis. “El temps ja no es mesura en mesos o anys, es mesura en funcions. Tinc el camerino ple d’osques com si el teatre fos una presó”, afegeix Oro –amb semblant cansat–, convertint-se, de sobte, en una versió d’ell mateix amb 341 anys.

L’"entranyable" Mort 

L’actor afirma que 'Immortal’ l’ha"reconciliat” amb la mort perquè en l’obra passa de ser una figura temuda a un ningú. Per això, si hagués d’elegir un personatge de tot aquest ventall que es desplega en la mostra, Oro triaria la Mort. “Crec que és la més entranyable, malgrat el que representa. Té un discurs molt lògic i coherent, però alhora és patètica i grotesca. Viu sumida en una crisi d’identitat i quan vol suïcidar-se comenta: Jo enduent-me a mi mateixa, quina cosa més absurda”, destaca l’actor català. 

Temes:

Teatre