La indústria del videojoc reclama el mateix tracte que el cine i la música

Durant molt temps van ser considerats com un mer entreteniment amb què calia anar amb compte per la seva suposada violència i conseqüències negatives en els joves. Però la irrupció dels ‘smartphones’, la popularització dels ordinadors i la mateixa evolució demogràfica de la societat han portat elsvideojocs  no només a facturar ja més que el cine i la música junts, sinó a començar a ser considerats, amb fets, com una indústria cultural més, tal com sempre s’ha reclamat des del sector.

Els videojocs dominen en facturació a la indústria del cine (vendes d’entrades) i de la música (tant digital com física) des de fa ja més d’un lustre. De fet, la diferència entre aquests sectors creix a gran ritme: si el 2016 el sector dels videojocs va facturar 1.163 milions (inclosos consoles, perifèrics i jocs) i la suma del cine i la música, 815 milions, l’any passat les vendes del lleure digital van ascendir a 1.359 milions, pels 829 del cine i la música. Però aquest domini en vendes no s’ha reflectit, segons denuncia l’AEVI  (Associació Espanyola de Videojocs), la patronal de les empreses productores i distribuïdores de videojocs a Espanya, pel que fa a la consideració del sector.

El videojoc és cultura

"Fa ja anys que la indústria dels videojocs factura més que indústries com el cine o la música. Però des de sempre ha costat entendre que som una part més de la cultura: se’ns prenia com una cosa per a nens", explica José María Moreno, director general de l’AEVI. "A base d’explicar les dades de facturació, d’ocupació i de la riquesa que generem, i del que implica crear un joc, hem aconseguit que les administracions cada vegada ens tinguin més en compte, i ara comença a entendre’s no només que som la indústria audiovisual líder, sinó que igual que es parla de cine o de música, s’ha de parlar de videojocs", agrega.

Tècnicament, el videojoc és una indústria cultural des de l’any 2009, quan la comissió de Cultura del Congrés dels Diputats la va reconèixer en aquest sentit. Aquest reconeixement va permetre al sector beneficiar-se del Pla de Foment de les Indústries Culturals i Creatives impulsat pel Ministeri de Cultura, entre altres qüestions. Però el reconeixement al paper no es va traslladar a accions reals.

Moreno afirma que ja l’anterior Govern va donar algunes mostres de recolzament al sector, però ha sigut l’actual ministre de Cultura i Esport, José Guirao, el que ha donat un reconeixement més gran a la indústria amb un canvi de discurs. "El videojoc és cultura", va remarcar Guirao en la Gamescom, la fira més important del sector a Europa, que es va celebrar la setmana passada a Colònia (Alemanya). "Cal treballar per donar una imatge veritable del videojoc (...). La seva base és creativa i els seus valors són igual d’importants que els d’un llibre o una pel·lícula, el que canvia és el suport", va remarcar. El ministre, que va agregar que és "completament falsa" la imatge negativa dels videojocs, va qualificar el sector com una "indústria cultural de primer ordre".

Narrativa, disseny, filosofia...

"Un videojoc no és només informàtica", remarca Óscar García Pañella, director acadèmic de l’ENTI-UB,  l’escola de noves tecnologies interactives de la Universitat de Barcelona. "Sempre es pensa que un videojoc és bàsicament programació, i això no és cert. En un joc, el 25% pot ser informàtica, però tota la resta no ho és: és narrativa, és definició de personalitats, rols i univers, és disseny gràfic, és definició de l’estètica, 3D, psicologia, filosofia...", assenyala el professor d’aquest centre que imparteix, entre altres, graus en videojocs (desenvolupador i artista) i en música i so per a la indústria de l’entreteniment.

Per a García Pañella, el gran canvi que està impulsant el videojoc com un element més cultural són els ‘smartphones’. "Ara tothom té un aparell per jugar a grans jocs a la butxaca. Ja no fa falta arribar a casa i encendre la consola o, com passava abans, anar a casa del veí per jugar. Tots som jugadors, de títols molt simples o de produccions que no tenen res a envejar a grans pel·lícules", afegeix.

Les estadístiques afirmen que són els més joves els que més juguen a videojocs. "La població envelleix. Els que ara tenen 40-45 anys són gent que ha crescut amb els videojocs. Quan algú parla de 'cultura' és 'la seva cultura', i avui dia la cultura d’aquestes generacions és també els videojocs", assenyala per la seva part Xavier Carrillo, fundador de l’estudi Digital Legends i president de DeviCat (Associació de Desenvolupadors i Editors de Videojocs de Catalunya). "Aquesta generació és la que ara està en les empreses, i són pares. Els fills juguen, tothom juga perquè si les consoles arribaven a desenes de milions de persones, el mòbil arriba a milers de milions. Llegeixen llibres, miren sèries i pel·lícules i juguen. Tot és el mateix", afegeix.

La demanda

Notícies relacionades

Del joc indie a 'Fortnite': així són els estudis de videojocs comparats amb els de cine

¿Val la pena?

Al sector han agradat les paraules de Guirao. Però una cosa és dir i l'altra és fer. "Hem de centrar esforços en el desenvolupament, que és el que genera riquesa. Igual que hi ha excel·lents professionals del cine a Catalunya i Espanya que triomfen a escala mundial o escriptors, n’hi ha també del món del videojoc. Però el sector necessita un impuls", afirma Carrillo.

I aquest impuls no és cap altre que una cosa tan simple com "rebre el mateix tracte fiscal que altres indústries culturals com el cine". "A França, Itàlia o el Regne Unit hi ha ajuts fiscals de fins i tot el 30%. Una multinacional, a l’obrir un estudi, té molt en compte aquestes qüestions, i els petits estudis també se’n beneficiarien perquè podrien contractar més o créixer més ràpid", destaca Moreno. "Si som cultura, reclamem el mateix tracte que es dona a altres indústries culturals". És a dir, deduccions fiscals del 20% perquè el sector pugui créixer encara més i exportar les seves històries a tot el món.