MOMENT MÀGIC

La difícil ascensió a la glòria d'Aretha Franklin

La cantant estava predestinada a triomfar però va tardar a fer-ho més del previst a causa de la seva complicada vida i a la mala orientació de l'inici de la seva carrera

Tot va canviar el gener del 1967 amb la sobrenatural gravació d''I never loved a man the way I love you' als estudis Fame de Muscle Shoals (Alabama)

La difícil ascensió a la glòria d'Aretha Franklin

HANDOUT

2
Es llegeix en minuts
Ramón Vendrell

Aretha estava predestinada a la glòria. El seu pare, el reverend C. L. Franklinanomenat "l’home amb la veu del milió de dòlars", va gravar més de 70 discos amb els seus sermons i s’embutxacava una petita fortuna per cada cita de les seves gires. La gran casa familiar a Detroit era freqüentada per les estrelles del gòspel Mahalia Jackson, Marion Williams i Clara Ward, ja fora per amistat, negocis o embolics amb el predicador, així com per pioners en canviar l’església pel món de l’espectacle profà de la talla de Sam Cooke (amb ell va començar tot) i Lou Rawls. Als vuit anys va començar a prendre lliçons de piano i als 14 es va llançar a la carretera amb el seu progenitor (bé, ell anava amb avió als bolos, però Aretha anava amb cotxe o en tren amb la resta de músics i cantants de l’espectacle religiós). Als 18, el 1960, es va mudar a Nova York i va firmar contracte amb Colúmbia... Doncs això, estava predestinada a la glòria.

Notícies relacionades

Però aquesta va tardar a arribar més del previst, i no només perquè Colúmbia l’embridés amb anodines produccions d’estàndards, jazz vocal, blues i (massa poc) rhythm and blues. Aretha va tenir el seu primer fill als 12 anys, el segon als 14 i el tercer als 22. El seu primer marit era entre altres coses un maltractador. Tenia, vaja, una vida complicada.

Tot va canviar amb el fitxatge per Atlantic i la decisió de Jerry Wexler, soci i productor de la companyia, de portar-la a gravar als estudis Fame de Rick Hall, a Muscle shoals (Alabama). Allà va ser el gener del 1967 per a una setmana de gravacions. En la primera sessió, envoltada de músics sensacionals amb Spooner Oldham al capdavant, tots blancs per a més informació, Aretha i companyia van fer màgia: van gravar en unes hores la presa definitiva d’‘I never loved a man the way I love you'. Després d’aquell moment sobrenatural (i així el van qualificar els presents, a com més adobament i àcid) tot es va torçar: la cantant es va bloquejar, va començar a córrer l’alcohol entre els músics, Ted White, el marit d’Aretha (sí, el perla), va començar a empipar... El cas és que al matí següent el matrimoni havia marxat sense dir adeu de Muscle Shoals i Wexler va haver de tornar a Nova York amb una obra mestra i l’esbós del que acabaria sent 'Do right woman, do right man'. Aquí van entrar en joc les habilitats de Wexler (gran tafur, hauria sigut) per gravar gairebé sencer a Nova York l’àlbum 'I never loved a man the way I love you' i aconseguir que semblés registrat a Muscle Shoals. El primer número del disc és 'Respect'. Quan Ottis Redding, el seu compositor i primer intèrpret, la va escoltar, va dir: "He perdut la meva cançó". A partir d’allà, sí, la glòria.