Anar al contingut

CITA DE PRESTIGI

L'Hospitalet posa un peu al Festival de Cine de Toronto

'La bèstia', un projecte de terror de Fitzcarraldo Films i Tàndem Entertainment, obté un passi per al laboratori de joves creadors

Carles Cols

L'Hospitalet posa un peu al Festival de Cine de Toronto

FERRAN NADEU

L’Hospitalet ja pot presumir que ha posat un peu al prestigiós Festival Internacional de Cine de Toronto (TIFF), el Cannes d’Amèrica del Nord. Serà el pròxim mes de setembre, no encara en la manera i forma amb què d’entrada un s’imagina, amb l’estrena d’una pel·lícula, sinó en una subsecció que no s’ha d’infravalorar. Cada any, el TIFF convida un reduïdíssim grup de directors emergents (10 canadencs, 10 estrangers) perquè vagin allà amb el seu projecte pendent d’execució sota el braç i l’exposin davant d’una mena de tribunal format per figures de la indústria cinematogràfica (directors, productors, actors...). No és un examen. No és un concurs. És més aviat un enriquidor intercanvi d’opinions, com l’Acadèmia filosòfica de Grècia, però en el setè art. Allà, en el TIFF Filmmaker Lab estarà aquest any David Casademunt en nom de l’hospitalenca Fitzcarraldo Films, una productora que potser alguns recordin per l’agosarat curt que el 2017 va dirigir Fran Menchón, L’Hospitalet és lleig, rodat pels carrers de Bellvitge en un pla seqüència de ni més ni menys que 23 minuts, així, amb un parell de bemolls.

Del laboratori TIFF no se’n surt amb un xec, però sí més savi i amb un vernís de prestigi que obre interessants portes

Aquell curt, vist amb perspectiva, era el rossinyol amb què Fitzcarraldo Films pretenia obrir la porta dels llargmetratges. Ja llavors, quan es va estrenar, Menchón va explicar que junt amb Casademunt i amb un altre guionista de la casa, Martí Lucas, tenien entre mans una idea, una primera pel·lícula, però que els faltava el de sempre, un finançament adequat. El projecte al qual llavors feia menció i que ara viatjarà a Toronto és La bèstiauna història de por amb tan sols tres personatges i una cabana en meitat d’unes maresmes. L’acció transcorre durant el segle XIX. Diego i la seva mare senten l’aproximació lenta i inexorable d’alguna cosa o algú que gela la sang. Amb un milió i mig d’euros calculen que podrien tirar endavant una pel·lícula de primera divisió, amb ofici i fortuna aspirant a formar part del catàleg de cine de terror Marca Espanya que han alimentat abans produccions com El orfanato o REC. Que Espanya exporti cine de terror, suggereix Menchón, hauria de ser objecte ja d’algun tipus de llibre o treball acadèmic. Potser no és més que un miasma dels temps malalts que corren. La qüestió ara, no obstant, és una altra. És que en col·laboració amb Laura Rubirola, de la productora barcelonina Tàndem Entertainment, el projecte de La bèstia pot rebre a Toronto l’empenta final.

Una escena de la pel·lícula, segons l’‘storyboard’ / FITZCARRALDO FILMS

De la capital de l’estat d’Ontario no s’hi surt amb un xec a la cartera, que no estaria malament, sinó amb un parell de coses molt millors. La primera, el col·loqui directe amb gent que val la pena escoltar. En l’edició del 2017, per exemple, si allò, com s’ha dit, era l’Acadèmia, els Aristòtil per a l’ocasió van ser Alfonso Quarón, Juliette Binoche, Sandra Oh, Jason Reitman i Claire Denis, entre d’altres. La segona és un vernís de reconeixement que a curt termini serveix de targeta de presentació per anar a la recerca de qui econòmicament aposti per la pel·lícula. Obrir-se pas en aquest sector és una mica com els tangos de Carlos Gardel (“cuando estén secas las pilas / de todos los timbres / que vos apretás...”). Casademunt i Menchón s’han format a l’escola de cine de Catalunya, l’ESCAC, com Bayona, on, agraït, per a la seva última juràssica pel·lícula, ha anat a buscar bona part del seu equip de rodatge, però amb aquest segell sembla que no n’hi ha prou. La participació en el TIFF Filmmaker Lab suposen que els servirà de plus per negociar amb més garanties d’èxit amb alguna televisió espanyola o amb alguna plataforma de cable amb possibilitats, com Netflix.

Casademunt ja va dirigir un documental aplaudit, la vida i obra d’una icona traspaperada, Rumba 3

De la direcció de La bèstia, arribat el cas, s’encarregarà aquesta vegada Casademunt, que ja va firmar fa tres anys un documental que va sorprendre per la seva intel·ligència, Rumba 3. D’anada i tornadaun treball a la recerca de la que va ser una banda icònica dels anys 70 i 80, Rumba 3, que es va acomiadar dels escenaris sense aclarir mai que és el que tenien aquells ullets que tornaven boig, concretament molt a poc a poc. Va ser una obra aplaudida i que, per si a algú li agrada, forma part del catàleg de Filmin. Anteriorment, Casademunt, igual que Menchón, el que lluïa en el currículum era una notable col·lecció de videoclips i altres curts anteriors a L’Hospitalet és lleig que (és un consell) val la pena visitar.

0 Comentaris
cargando