Caetano Veloso, ofrena familiar a Porta Ferrada

Les vides s’extingeixen però són rellevades per d’altres i la música segueix el seu curs de veu en veu: una cosa així ens va voler dir Caetano Veloso en el seu recitald’aquest dissabte a Porta Ferrada, una aliança amb els seus tres fills i una celebració dels vincles de família. Un cançoner servit en ofrena a la recordada mare del patriarca, Claudionor, que va viure fins als 105 anys, i un concert que el festival va voler al seu torn dedicar a una altra figura enyorada, el company d’aquest diari i periodista cultural César López Rosell, que ens va deixar inesperadament aquest dijous.

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

Obrir amb ‘Alegria, alegria’, cançó de Veloso pare del 1967, va ser un indicador del to amable de la nit, si bé el repertori, que va seguir més o menys de reüll el guió del disc ‘Ofertório. Ao viu’, va transitar diversos estats anímics mentre va anar desplaçant el focus d’un músic a l’altre amb gran naturalitat. Allà eren el ja reconegut Moreno Veloso, amb la seva veu pròxima a la de Caetano, que va presentar peces pròpies com la màgica ‘Ninguém viu’; Zeca als teclats i a la veu en falset, i el més discret dels tres, Tom, que com tots els grans tímids va sorprendre ballant vistosament la peça electrònica ‘Alexandrino’.

Captivadora senzillesa

Els quatre Veloso, sense músics de recolzament, valent-se de guitarres i panderetes, cantant i xiulant, i recordant que les cançons més senzilles poden moure muntanyes, com aquesta ‘Oração ao tempo’ que va brodar Caetano. Repertori ric en pistes autobiogràfiques compartides, amb partitures que van canviar de mà i alguns títols referencials del patriarca: ‘O leãozinho’, una colpidora ‘Força estranha’ i, en els bisos (oberts per ‘Noche de ronda’ en veu de Moreno), una ‘A luz de Tieta’ corejada per l’Espai Port. Cançons que van suggerir que, si bé Caetano desitja ara fondre’s amb els seus fills, talents com el seu són prodigis irrepetibles.