Anar al contingut

ALTRES ESCENARIS POSSIBLES

¡Extermini a alta mar!

Un catamarà de Las Golondrinas va acollir un 'happening' nocturn de l'artista electrònic Iak-42 titulat: '¡Mateu tots els humans!'

Nando Cruz

¡Extermini a alta mar!

RICARD CUGAT

“¿Aquí és allò del Iak-42?”, pregunta una dona contenta per haver arribat a la seva destinació. Tenint en compte que Iak-42  és el nom de l’avió de l’exèrcit espanyol que es va estavellar a Turquia el 2003 i en què van morir els seus 75 passatgers, no s’entén tanta alegria. El fort és que diverses desenes de persones més estan tan excitades o més de pujar a bord. No, el Iak-42 al qual es refereixen no és un avió. ¡És un barco! Un catamarà de la companyia Las Golondrinas que ofereix passejos pel litoral barceloní a turistes i locals nostàlgics.

En realitat, Iak-42 no és el nom del barco, sinó el de l’enèsim projecte musical de Ramon Faura, un arquitecte, professor d’història de l’art i músic que porta mitja vida exercint de Pepito Grillo del barceloní i les seves circumstàncies des dels festius Azucarillo Kings fins als marxosos Mächo, passant per les incomptables mutacions de Le Petit Ramon. Amb Iak-42 s’ha llançat a l’electrònica i aquesta nit actua a bord d’una golondrina. Manel, el patró del catamarà, confiar plenament en l’estabilitat del seu barco. Només així s’entén que hagi deixat embarcar a un tipus amb un àlies tan catastròfic.

La nit de la iguana

El públic puja a coberta i aviat totes les butaques queden ocupades. La majoria de gent no vol perdre’s l’última bogeria de Faura, però també hi ha turistes europeus i de l’Orient Mitjà que volien fer un tomb pel mar i a aquesta hora només podien afegir-se al Iak-42. Ja s’ho faran. Tot i que això sembli una versió casolana de ‘Vacances al mar’, el guió de la vetllada apunta en una altra direcció. Corre la cervesa i el cava, però per megafonia ja ha començat a servir-se mal rotllo: el reverend alcohòlic que va interpretar Richard Burton a ‘La nit de la iguana’ foragita els feligresos amb el seu sermó sense nord.

Faura-42 ha preparat un directe basat en retallades d’escenes de pel·lícules en les quals apareixen simis: el ‘King Kong’ de 1933 i el de 1976, ‘El llibre de la selva’ i l’esbojarrada ‘Em sento rejovenir’ de Cary Grant. I, per descomptat, ‘El planeta dels simis’. Mentre les imatges es projecten sobre la pantalla instal·lada a la coberta, Faura construeix seqüències de techno àcid. El pla és insòlit, però així que fosquegi i ens allunyem del port, l’‘happening’ anirà cobrant sentit i la gent s’animarà a ballar.

“Hola, soc Iak-42. Faig música de futur i vull veure-us movent l’esquelet, ‘motherfuckers’. Som-hi”, reclama una veu freda de dona que sembla la Siri en persona subcontractada. Tot aquí forma part d’un espectacle flotant titulat ‘Kill all humans!’ una invitació a l’extermini fonamentada en el poc que hem fet els homínids per merèixer continuar existint. Que l’hi diguin al Charlton Heston de ‘El planeta dels simis’, profecia del nostre final com a espècie. O als dos mil passatgers del ‘Celebrity Constellation’ atracat a l’entrada del port, amb els seus interminables 300 metres d’eslora. O als estibadors dels barcos de càrrega de Maersk al costat dels quals passem ara.

“This is Rajoy!”

Una turista més interessada al paisatge marítim que en la sessió audiovisual de Iak-42 crida sorpresa: “This is Rajoy!”. En efecte, la temàtica simiesca dona pas a humans responsables de la deriva de l’espècie. Des del cel, una gavina saluda l’expresident. També apareix Jordi Pujol increpant un lacai. I el rei emèrit Joan Carles I. I Felip VI en diverses escenes familiars gentilesa del departament de màrqueting de la Casa Reial. I diversos fragments de pel·lícules de batusses medievals en les quals roden caps.

Hem sortit a mar obert. L’onatge accentua el vaivé del barco. Ja és nit tancada i el personal balla desinhibit. Costa mantenir l’equilibri. El mateix Faura ha decidit no utilitzar un dels sintetitzadors perquè no encerta amb les tecles. Jim Morrison crida “¡La veritable navegació és morta!” des d’ultratomba. Bé, crida des d’un disc dels Doors. Iak-42 accelera el tempo. El vent creix. Sona un discurs de Mariano Rajoy a l’assemblea de l’ONU. A la pantalla hi ha una medusa. La gent riu i vessa les seves copes.

Estem ja de tornada i Iak-42 deixa anar tot el llast per guanyar velocitat, combinant imatges de fel·lacions i masturbacions amb textos de gestes bèl·liques de l’exèrcit aliat durant la segona guerra mundial. Faura sempre va ser un brètol il·lustrat. I això d’avui, més enllà de l’‘happening’ navilier, prova que encara hi ha possibilitats de maniobrar a la contra en aquesta ciutat tan rígida i alienadora. Fins i tot en aquest litoral barceloní entregat per complet al turisme.

King Kong fa caure un avió

Serà el marejador vaivé de les onades. Serà l’efecte de les freqüències àcides als timpans. Serà el lema ‘¡Mateu tots els humans!’ que reapareix una vegada i una altra en pantalla. Però just quan el King Kong de 1933 està enfilat a dalt de l’Empire Estate repartint urpades als avions, a punt està de fer caure un avió de veritat que creua darrere de la pantalla camí del Prat.

El gegantí barco ‘Martín i Soler’ salpa ja amb destinació a Mallorca. Darrera d’ell, solca el mar un altre mastodont anomenat ‘Volcán de Tinamar' amb destinació a les Canàries. Al seu costat, la golondrina de Iak-42 té la mida d’un pèsol, però el passatge balla desenfrenadament i saluda amb gràcia els avorrits passatgers dels barcos de les companyies Balearia i Armas. “Si és tan perillós, ¿per què no el mates d’una punyetera vegada?”, repeteix una vegada i una altra una veu samplejada. Fa més de dues dècades que Faura puja als escenaris, però avui s’emportarà una de les ovacions més llargues i enceses de tota la seva carrera. Tornarà a la ciutat convertit en antiheroi local.

Mentre el barco atraca al port, l’ancià ximpanzé de ‘Em sento rejovenir’ se serveix un altre copa. El patró avisa la tripulació: “Tranquils que avui tardaran a desembarcar”. És comprensible. A terra ferma, el paisatge és desolador. Com en una recreació de l’última escena d’‘El planeta dels simis’, la vella estàtua de Colom amb prou feines treu el cap sota una marabunta d’insectes que esfilagarsen la tela blaugrana de la seva gegantina samarreta Nike.