Anar al contingut

CRÍTICA DE CINE

'Mamma Mia! Una y otra vez': millor que la cara A

És innegable que 'Mamma mia! Una y otra vez' és lleugerament millor que la seva predecessora, tot i que, un altre cop, assumir això no és el mateix que catalogar-la com a bona

Nando Salvà

ítem

‘Mamma Mia! Una y otra vez ★★

Títol original‘Mamma Mia! Here we go again

Direcció Ol Parker

Repartiment Lily James, Amanda Seyfried, Dominic Cooper, Pierce Brosnan

Països: Gran Bretanya / EUA

Durada: 114 minuts

Any: 2018

Gènere: Musical

Estrena: 20 de juliol del 2018

Està clar que 'Mamma mia!' (2008) no necessitava una continuació; i no perquè fos una pel·lícula terrible, tot i que ho era –en tot cas va guanyar moltíssims diners, així que això és igual–, sinó perquè ja s’hi incloïen gairebé tots els himnes del catàleg d’ABBA. Per resoldre aquest inconvenient, els responsables de ‘Mamma Mia! Una y otra vez’ han decidit reutilitzar sense objeccions alguns dels més grans hits ja explotats en la predecessora per enllustrar un relat –o alguna cosa semblant– que en realitat s’arma a partir d’algunes de les cançons menys cèlebres del grup suec. Potser no fa falta aclarir el motiu pel qual aquestes últimes ni són conegudes ni van tenir cabuda a la cara A: són mitjanies.

En qualsevol cas, és innegable que ‘Mamma Mia! Una y otra vez’ és lleugerament millor que la seva predecessora, tot i que, un altre cop, assumir això no és el mateix que catalogar-la com a bona En aquesta ocasió les melodies i la seva temàtica almenys estan mínimament integrades en la història i, si en la primera pel·lícula la coreografia i el muntatge semblaven específicament dissenyats per amagar les carències vocals dels actors, aquesta vegada els números musicals són clarament més sofisticats. L’humor és més efectiu i, malgrat que el final feliç en cap moment es posa en dubte, el director Ol Parker fins i tot es permet punts de reflexió sobre la solitud i la pèrdua.

D’altra banda, això sí, Pierce Brosnan continua sent el pitjor cantant del món, i un requisit indispensable per disfrutar de la pel·lícula és acceptar que res del que se’ns hi explica té sentit ni lògica. ¿Com és possible, per exemple, que el personatge interpretat per Cher sigui la mare de l’encarnat per Meryl Streep? Tot i que també és veritat que aquesta pregunta es respon amb una altra: ¿per què això hauria d’importar als fans?