CRÍTICA DE CINE

'No quiero perderte nunca': un viatge introspectiu i fantasmal

El director de 'Todo parecía perfecto', Alejo Levis, torna a explorar aquest territori que separa la realitat del somieig

estrenos-nunca / periodico

1
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez
Beatriz Martínez

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

No quiero perderte nunca ★★★

Direcció:  Alejo Levis

Repartiment:  María Ribera, Carla Torres, Aida Oset, Montse Ribas

Països:  Espanya

Durada:  77 minuts

Any:  2017

Gènere:  Drama

Estrena:  13 de juliol del 2018

El director de‘Todo parecía perfecto’Alejo Levis, torna a explorar aquest territori que separa la realitat del somieig a través de la història d’una jnoia que, després de l’anunci de la mort de la seva mare, es perd en el laberint de la seva memòria i allà es queda atrapada, en un malson que la condemna a repassar els moments més traumàtics de la seva història privada.

Es tracta d’un relat en clau psicològica, tot i que també adquireix caires fantàstics al posar en imatges els dimonis interns que torturen la protagonista. El resultat és un film al·lucinatori, que en ocasions s’erigeix com una experiència sensitiva i en altres com un exercici forçat d’exorcisme emocional.