'Yo la busco': ostres, quina nit al Raval

La càmera de la debutant Sara Gutiérrez Galve se submergeix en els carrers d’una Barcelona insomne, multicultural i trepidant (de l’Eixample al Raval) per narrar una magnífica crònica sobre el desencant generacional al llarg d’una nit plena de trobades difuses i destins erràtics. A través de la mirada del protagonista ens situem davantd’aquest abisme vital que està a mig camí entre la joventut irresponsable i pueril i la maduresa com a jou. Per això potser és una pel·lícula en constant moviment, perquè el seu personatge es troba en trànsit perpetu cap enlloc, entre karaokes decrèpits i fantasies etíliques i també per això el naturalisme de les primeres imatges de la pel·lícula es va transformant en un viatge tan mental com físic, al caire del que hem somiat i imaginat. Una pel·lícula sobre desitjos i decepcions, sobre perdre’s i no trobar-se i com diu la cançó de Ray Heredia en què es basa, sobre buscar una manera de sentir.