Cuba anuncia reformes econòmiques sota la pressió dels Estats Units

"Tot el que proposem és que entre tots puguem impulsar productivament el país, crear riquesa, i distribuir aquesta riquesa amb justícia social". Enmig d’una situació desesperant, marcada per les apagades de fins a 20 hores, l’absència de combustible i la paralització de bona part de les activitats estatals i, fins i tot, privades, tot aguditzat per la pressió inèdita dels Estats Units, el president cubà, Miguel Díaz-Canel, recentment sancionat per Washington,– va presentar el seu Programa Econòmic i Social. La iniciativa liberalitza l’economia, però necessita, en les actuals circumstàncies, d’allò no surt en l’horitzó: l’assentiment de l’Administració de Donald Trump.

El text donat a conèixer confirma el que ja s’havia esbossat mesos enrere, sense commoure el secretari d’Estat, Marco Rubio: la llum verda perquè els cubans que viuen a l’exterior puguin invertir directament al seu país d’origen. El punt final dels subsidis a productes que consumeix una societat empobrida, augura noves fonts de malestar, malgrat la promesa enfrontar la creixent pobresa amb altres mecanismes de contenció. Díaz-Canel va reconèixer que el Govern post castrista que encapçala es troba en un dilema dramàtic. "Són temps en què cal canviar", va dir, en un missatge que mereixerà ben aviat una resposta de Washington.

De moment, el programa contempla una profunda descentralització a l’Estat, amb l’afegit d’una reducció dels empleats per reduir la despesa pública. Díaz-Canel va evitar la paraula "ajust" per no quedar associat a experiències polítiques regionals com les de l’Argentina, Xile i Bolívia. Va parlar de la necessitat tenir "menys burocràcia" i d’aconseguir "un estalvi de despeses del Pressupost" que permetrà "recolzar programes socials" i una reforma salarial que s’ha de concretar "en el menor temps possible".

Descentralització

La reforma apel·la a la descentralització com a eina que permeti dinamitzar l’economia des de les instàncies municipals. "Crec que el país sempre serà més fort i tindrà més capacitats de resposta en la mateixa mesura que els municipis també siguin més forts", va afirmar Díaz-Canel. Les empreses públiques tindran autonomia per intervenir en el mercat canviari, als efectes de reduir les transaccions il·legals.

La retirada de les empreses europees i canadenques de la indústria hotelera té la primera resposta del Govern: una obertura del sector immobiliari als privats. Tot i que no s’explicita podrien ser no només cubà-americans sinó inversors dels EUA, en la mesura que es trobi una llum al final del túnel de la confrontació bilateral. L’entrada de "nous actors" al sector turístic, una de les antigues locomotores econòmiques del país, permetrà "explotar" un parc hoteler que ha quedat ociós gairebé per complet.

Una altra de les mesures que no ha passat inadvertida té a veure amb l’entrega de terres ocioses en moments que la més gran de les Antilles enfronta la seva pitjor crisi agrícola des del 1959. La producció alimentària és un imperatiu per a un Govern que amb prou feines està en condicions d’importar productes. La proposta es basa en les experiències de la Xina i el Vietnam, segons Díaz-Canel, i contempla més facultats per als qui produeixen la terra, entre les quals la compra de divises per adquirir entrades i maquinària.

Notícies relacionades

Reptes de la defensa de la UE

Malestar social i agitació a les xarxes

El proveïment energètic és una altra de les línies d’acció per a un país a les fosques. Per pal·liar-ho, el Govern vol promoure les fonts renovables d’energia amb ajuda de la Xina.

El president va fer l’anunci poques hores després que l’Administració de Donald Trump decidís sancionar l’empresa energètica estatal i vetés l’enviament de 250.000 barrils de combustible des dels Estats Units, pactats entre Vanguard Energy i l’Havana. "Als Estats Units no es perdona que, a hores d’ara, amb tota la màxima pressió que han exercit, la revolució continua existint i el país continua funcionant", va afirmar el president.