Màxim Huerta passa el testimoni a José Guirao, ministre sense Twitter

Si el Ministeri de Cultura fos un llibre, Màxim Huerta hauria girat full. Si fos un teatre, hauria abaixat el teló. Si fos un concert, hauria demanat no cantar bisos. El ministre més breu de la democràcia espanyola (sis dies en el càrrec) acaba de lliurar la cartera al seu successor: José Guirao, Pepe per als amics, un gestor cultural amb una gran solvència que ha demostrat al timó del Reina Sofia i La Casa Encendida, amb la qual ha dinamitzat la cultura alternativa a Madrid. Després de regalar un exemplar de 'Paraíso Inhabitado’, d’Ana María Matute, Huerta –de nou, sense corbata– ha mirat al seu successor i li ha dit: “La cultura està en bones mans”.

Guirao (Pulpí, Almeria, 1959) ha començat a parlar agraint la “generositat” de l’escriptor i periodista, tant a l’acceptar el càrrec com a renunciar a ell (Huerta va dimitir dimecres a la tarda després de conèixer-se el frau fiscal que va cometre fa deu anys). “Treball, prudència, valentia i consens” –les quatre coses en “sa equilibri”– seran les màximes amb què el nou membre de l’Executiu afrontarà al càrrec.

De moment, sense Twitter

El ministre –que, al contrari de Huerta, no vol saber res de Twitter perquè “vol molt temps i hi pots ficar la pota”–, va rebre dimecres a les cinc de la tarda –dues hores abans, doncs, que el seu antecessor escenifiqués la dimissió– una trucada del president del Govern, Pedro Sánchez. Va sortir de l’oficina, va agafar un taxi i se’n va anar a la Moncloa. En el trajecte va sospesar pros i contres i va prendre la decisió. O la decisió el va prendre a ell, que té els seus comptes amb Hisenda en perfecte estat. “Si hi ha un ministeri que respecto és el d’Hisenda”, va confessar Guirao a Ràdio 3, mitjà que sempre aposta per la cultura alternativa i al qual va concedir la seva primera entrevista com a ministre.

És tal el respecte que li inspira la fiscalitat de l’Estat que va demanar a dues companyes de gabinet de ser a la seva presa de possessió: María Jesús Montero (Hisenda) i Isabel Celaá (Educació). Per Guirao –no va formar part de les primeres opcions de Sánchez, que va nomenar Huerta arran de les successives negatives de la resta– la cultura va més enllà de la identitat dels pobles i té un importantíssim vessant econòmic que cal cuidar. És una indústria que genera diners, perquè “gran part del PIB del turisme es deu al patrimoni històric”. No tot és sol i platja, va venir a dir. A la titular d’Educació li va reclamar que també li donés un cop de mà, perquè la cultura està relacionada amb “les Humanitats, la filosofia, el llatí i el grec”.

Caminar pel parc

Notícies relacionades

Sánchez, Huerta, Guirao i els principis

Huerta dimiteix com a ministre de Cultura pel frau a Hisenda

Al món de l’esport li va demanar paciència perquè no és precisament un primera espasa en aquest camp. Si el seu antecessor va deixar clar que no en practicava (a Twitter havia mostrat fins i tot cert menyspreu), Guirao va afirmar que ell només en practica un: caminar, córrer i fer alguna cosa d’exercici al parc. “És l’esport per a la salut, no sé si tindré competències en aquest àmbit”,ha dit somrient. En to seriós, va assegurar que aviciarà l’esport professional (“res ens va unir tant com l’èxit de ‘la Roja’, a la qual desitjo tota la sort”) i també el de les persones amb discapacitat.

Un cop finalitzat el discurs, Huerta li ha ofert la mà, però Guirao ha reaccionat amb una forta abraçada. Li ha donat les gràcies per la novel·la de Matute, que va conèixer gràcies a Carmen Alborch (ministra de Cultura que l’hi va portar a Madrid als anys 90). “Va ser una de les vetllades més delicioses de la meva vida”.