El Bergman més íntim

Ingmar Bergman va explicar tot el que volia mostrar de si mateix en les seves memòries, ‘Linterna mágica’, publicades el 1988. Allà hi ha els seus cinc matrimonis i diferents relacions estables (les més conegudes, amb Bibi Andersson i Liv Ullmann), els seus vuit fills (tot i que apareguin poc perquè amb prou feines els va dedicar temps) i, sobretot i per sobre de totes les coses, les seves inquietuds, les pors i les confessions que va mostrar, s’ha de reconèixer, sense massa indulgència per a si mateix. Però són, és clar, les memòries d’un geni molt conscient d’això i tan sols preocupat per la seva creació, i potser despreocupat en excés per totes les altres coses, el que és insignificant i quotidià i, als seus ulls, miserable.

Ara, coincidint amb el seu centenari, la Fundació Ingmar Bergman ha decidit publicar bona part del material que el mateix director de cinema i teatre va dipositar a l’Institut del Cinema Suec el 2000, tres anys abans de rodar la seva última pel·lícula, ‘Saraband’. Es tracta de 45 caixes amb manuscrits, esborranys de guions de cinema, fotografies i correspondència. D’aquest tresor sorgeix ‘Cuaderno de trabajo (1955-1974)’, primera part de les notes que a tall de diari recollia paral·lelament a la concepció de les seves pel·lícules. La segona entrega, que cobreix el període 1975-2001, apareixerà a la tardor i aquí una mica més tard. Espanya (amb el segell Nórdica) ha sigut un dels països que més aviat ha recollit la traducció dels quaderns, que encara no tenen versió a l’anglès.

Trivial i genial 

Jan Holmberg, director de la Fundació Bergman i editor d’aquests treballs, es pregunta si és lícit que surtin a la llum uns textos l’origen dels quals era totalment privat i en què tant fa plans respecte a un sopar o explica els seus problemes d’insomni, com fa proves respecte als arguments i detalls de les seves pel·lícules, amb la qual cosa l’espectador bergmanià podrà armar el seu propi trencaclosques. “Gran part del plaer de la lectura d’aquest llibre resideix en els vaivens temeraris de la trivialitat a la genialitat, de la ridiculesa a la sublimació”, diu el crític.

Notícies relacionades

Ingmar Bergman, centenari del cineasta total

Música amb Barcelona com a escenografia

Holmberg es dona diverses raons per tirar endavant el projecte sense problemes de consciència. La primera és que el mateix Bergman ja va utilitzar alguns fragments d’aquestes notes, més elaborats, al seu altre llibre de memòries, ‘Imágenes’ (1990). I la segona i definitiva és la carta que el 1963 el realitzador de ‘Maduixes silvestres’ va escriure al seu editor apuntant que el possible interès de les seves notes i la seva intenció de publicar-les, cosa que no va arribar a ocórrer.

Trajecte 

El Bergman que seguim en aquestes notes al primer diari de treball del 1955 té 37 anys, ha abandonat recentment la seva tercera dona, Gun, i ha començat una difícil però apassionada convivència amb la seva actriu fetitxe de llavors, Bibi Andersson. Dirigeix el teatre de Malmö i s’està preparant per rodar ‘Somriures d’una nit d’estiu’, que al Festival de Canes de l’any següent el consagrarà internacionalment a l’optar a la Palma d’Or. El llibre es tanca el 1974, quan aborda el rodatge de ‘La flauta màgica’ i acaba d’abandonar un dels seus projectes més impossibles d’imaginar, una adaptació a Hollywood de ‘La vídua alegre’, amb Barbra Streisand com a protagonista. Entre una data i l’altra, Holmberg promet al lector la màxima intimitat. “No hem estat mai tan a prop de Bergman”