idees

Mestres de l'espant

zentauroepp39728344 icult carrie180607184042

zentauroepp39728344 icult carrie180607184042

1
Es llegeix en minuts
Desirée de Fez
Desirée de Fez

Periodista i crítica de cinema.

ver +

Aquest divendres s’estrena el tràiler de 'La noche de Halloween', i això em recorda que estimo molt les actrius de cinema de terror. Les estimo fins i tot quan les pel·lícules no estan a la seva altura. Fins i tot si la seva única missió és córrer i/o cridar. En aquests casos, m’entristeix que els personatges, funcionals i esquemàtics (que no vol dir que aquests films siguin dolents) les eclipsi. Sempre hi ha alguna cosa en les seves actuacions, en el control del seu cos i de la seva veu, que em captiva.

Estimo les 'scream queens', i les actrius que han sigut una o moltes vegades psicòpates, venjadores o 'final girls'

Notícies relacionades

Estimo les 'scream queens', i les actrius que han sigut una o moltes vegades en la seva carrera psicòpates, venjadores o 'final girls'. És superior a mi. Podria recórrer les interpretacions que més m’han marcat aturant-me només en aquestes. I gairebé totes les meves actrius favorites han fet terror, terror pur, i no de manera puntual. M’agraden especialment, com a tothom, les bones. Mia Farrow a 'La llavor del diable' (1968), Margot Kidder –que ens va deixar fa poc– a 'Black Christmas' (1974), Sissy Spacek a 'Carrie' (1976), Jamie Lee Curtis a 'La noche de Halloween' (1978), Isabelle Adjani a 'La posesión' (1981), Zoë Lund a ‘Ángel de venganza’ (1981), Béatrice Dalle en 'Trouble Every Day' (2001)... El festival interpretatiu d’aquestes actrius em desarma totalment.

En el que va de dècada, el cinema de terror ha donat films extraordinaris. Alguns, com 'La bruja' (2015), 'Babadook' (2014), 'It follows' (2014), 'Crudo' (2016) i 'Madre!' (2017), exploren els processos físics i mentals de personatges femenins. No obstant, tinc la impressió que no són tants els casos en els quals, com en les pel·lícules que abans citava, l’actriu és la pel·lícula. La seva força motriu, el que la guia, el que la fa existir. Sospito que tres de les pel·lícules de terror més esperades de la temporada van acabar amb això. Una és 'Hereditary' (22 de juny), on tot passa per una immensa Toni Collette entregada en cos i ànima a l’horror. Una altra, 'Suspiria' (7 de desembre), el primer tràiler de la qual insinua una torbadora història pel rostre lívid i abstret de Dakota Johnson. I una tercera, 'La noche de Halloween' (26 d’octubre), simplement perquè la presència de Jamie Lee Curtis ho envaeix tot.