Festival al refugi del jazz barceloní

Al cor del Raval, encaixonada entre negocis que resisteixen com poden i baixos tapiats, la modesta sala Robadors 23 s’erigeix des de fa anys en refugi de músics de jazz de la ciutat. I del dilluns 28 de maig al divendres 1 de juny, també és la seu del Basement Bcn Jazz Festival: deu concerts, a raó de dos per nit (21 hores i 22.30 hores), a càrrec de membres de l’escena del jazz local que toquen habitualment a la sala. El Basement, organitzat pels mateixos músics, va arrencar l’any passat per donar visibilitat al que ocorre diàriament i durant tot l’any entre aquestes mateixes parets: música creativa feta per artistes de la ciutat, en la distància curta i a preus populars. També va néixer com a reacció al Festival Internacional de Jazz de Barcelona, en el qual diuen sentir-se poc representats, i que aquest any celebra el seu 50è aniversari.

A la fi llicència

La segona edició del Basement Bcn Jazz Festival arriba just quan Robadors 23 està de celebració. Després de fer les corresponents reformes d’insonorització per ajustar-se a la nova normativa que l’Ajuntament de Barcelona va impulsar el 2016, fa pocs mesos la sala va rebre la llicència per oferir música en viu amplificada. O sigui, que ja té permís per fer el que fa d’una manera o altra des que es va inaugurar el 2004, sobrevivint en els buits que deixava la legislació o exposant-se a les multes. “¿Ens en van arribar unes quantes, eh? Fins i tot hem tingut carrers tancats i antiavalots al local, com en el 2013, quan van apallissar un músic. I aquell dia per l’únic que ens van multar va ser per tenir extintors caducats”, recorda el bateria Agustí Corominas, soci fundador del petit local de Raval. “¡Han sigut quinze anys en la clandestinitat! Era curiós, perquè d’una banda no teníem llicència per fer música però d’altra banda ens subvencionaven per la nostra activitat. Obrim com a ‘celler degustació’ i suposadament havíem de vendre ampolles de vi. No en vam vendre mai cap, però copes en vam posar moltes!”, recorda.

El que sempre hi ha hagut a Robadors 23 és música en viu, abans fins i tot que obrís les portes al públic. El 1997 era el local d’assaig de Corominas i els seus companys d’estudis al Taller de Músics. Un any després el bateria el va convertir en casa seva i va viure allà fins que el 2004, ell i dos socis van obrir el local al públic per organitzar concerts de jazz, flamenc, músiques balcàniques, hip-hop i fins i tot espectacles de titelles. Amb els anys a Robadors es van assentar dues comunitats, la del flamenc i la del jazz. “Cada una té els seus dies assignats i hi ha una convivència molt interessant, que podria ser més gran”, admet Corominas.

'Ball de bastons'

Un dels músics que freqüentaven els baixos de Robadors des de l’inici és el contrabaixista colombià Juan Pablo Balcázar, actual responsable de la programació estable que la sala dedica al jazz de dilluns a dijous –els caps de setmana són per al flamenc–, i un dels impulsors del festival. Després d’una primera edició preparada molt de pressa, aquest any han volgut donar-li al Basement un subtítol, “drums”, i una línia argumental centrada en la percussió. El disseny del cartell, amb tres agents uniformats a punt d’apallissar una bateria, és d’impacte. “Té un doble sentit i és molt actual, sí. Se li  poden donar connotacions polítiques, però en realitat és tot molt més simple. Els cartells ens els fa sempre un client a canvi de les cerveses. Ens va enviar aquesta proposta i la nostra resposta va ser un 'olé' unànime”, diu Corominas.

Carta blanca al bateria

Notícies relacionades

La ruta del jazz a Barcelona

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El Basement ha donat carta blanca a deu percussionistes perquè presentin el projecte que vulguin. I en la programació figuren entre altres Bollock, un trio que comparteixen Balcázar i Corominas, el projecte d’electrònica Grösso de Carlos Falanga i noms històrics del jazz de la ciutat com Aldo Caviglia, David Xirgu o Jo Krause, mestres de molts dels músics que acudeixen habitualment a Robadors. Per formació destaca el grup d’improvisació Memòria U, que reuneix per a l’ocasió cinc percussionistes, inclosa l’única dona del cartell, Núria Andorrà. “Evidentment quan preparàvem la programació el tema de la paritat va sortir. Però el gènere no ens condiciona, i cal dir que dones percussionistes n’hi ha poques”,defensa Corominas. “La meva lectura és que en aquesta programació hi ha el 100% de les dones percussionistes que venen habitualment a Robadors”, diu Balcázar.

El bateria nord-americà Joe Smith, que mentre va viure a Barcelona va ser un dels dinamitzadors de Robadors 23, vola expressament des de Berlín per participar en la festa d’una sala que ha vist anar i venir molts músics estrangers. “Hi va haver un temps en què molts venien a viure aquí. Gent com Reid Anderson, Joe Smith... Però amb la crisi se’n van anar. Crec que hi ha una recuperació, però encara no estem com entre el 2006 i el 2010”, assegura Corominas.