'Inscape', visionari viatge espacial d'Hèctor Parra
Kazushi Ono dirigeix amb còsmic pols a l'OBC i a l'Ensemble Intercontemporain de París en l'obra i en la Quarta de Mahler

jgblanco43423433 icult obc parra180520172127
“L’essencial de l’univers és invisible”. Aquesta frase de l’astrofísic francès Jean-Pierre Luminet, expert en la teoria sobre els forats negres a l’espai, és el punt de partida d’‘Inscape’, creació del compositor català Hèctor Parra resident a París que va viure la seva estrena mundial dissabte a l’Auditori. La visionària però clarivident peça també s’inspira en el film ‘Interstellar’ que narra la peripècia d’uns astronautes introduint-se per un tub de cuc a la recerca d’una nova llar per a la humanitat. El títol està dedicat al desaparegut Stephen Hawking, com a homenatge a una vida consagrada a la ciència.
L’obra, composta per a una agrupació de 16 solistes, gran orquestra i música electrònica, ha inundat la sala Pau Casals d’un electritzant magma sonor distribuït per 24 altaveus que ajuden a transmetre les sensacions del psicoacústic viatge sensorial fins als límits del món conegut abans de penetrar pel forat negre i arribar fins al virtual món d’un nou cosmos. Es tracta, ni més ni menys, qued’un intent de cartografiar l’univers dins d’una sala de concerts.
Il·lusions sonores
La participació de l’Ensemble Intercontemporain de París, fundat el 1976 per Pierre Boulez i un referent en la música d’avantguarda, barrejada amb l’OBC i sons electrònics en directe, ha contribuït a donar més relleu a la interpretació d’aquesta aventura cap al més desconegut de l’univers, emprès pel compositor amb la col·laboració de l’esmentat Luminet, present en la ‘première’. Vuit solistes, distribuïts pel primer pis de l’Auditori, produeixen ones amb els seus instruments que són tractades electrònicament i generen il·lusions sonores.
Notícies relacionadesN’hi ha prou amb tancar els ulls i concentrar-se en l’imaginari de la música per comprendre l’abast del missatge que transmet. Un desafiament descomunal per al compositor i els intèrprets, amb un Ono dotat d’un còsmic misticisme en la direcció. L’energia de la qual es parteix evoluciona des del lirisme de la flauta encarnant l’individu en un univers representat per la cada vegada més poderosa orquestra fins a arribar al moment en què la intensitat sonora decau quan s’aproxima el final del recorregut. Una brillant convergència entre art i ciència la d’aquest títol. Parra, Ono i els músics van ser reiteradament aclamats, la qual cosa és un bon presagi per a les seves pròximes cites a París, Lilla i Colònia.
En diàleg amb ‘Inscape’, l’OBC va programar la ‘Quarta’ de Mahler, que presenta la mirada d’un nen cap a la vida celestial desgranada, com a colofó, en un intens ‘lied’ per l’exquisida soprano Michaela Kaune. El director va portar l’orquestra al màxim de les seves possibilitats, brillant especialment en els moments de ritme pausat. Va ser un espectacular tancament per a una vetllada d’encertada intencionalitat programàtica.
- Salut mental en els joves Gonzalo Bernardos es mulla i explica per què els joves no són capaços d'estalviar: "Als 80 i 90 ningú es plantejava agafar i gaudir del moment..."
- El Sabadell acumula capital i podria liderar una fusió alternativa al BBVA
- El 80% dels maquinistes de Rodalies són de fora de Catalunya
- Gestió hídrica Els pantans de Catalunya arriben al 46,27% de la seva capacitat gràcies a les últimes pluges
- Lapsus temporals Això significa no recordar paraules o confondre el nom de les persones
- Compareixença al Parlament Junts exigeix la dimissió de Paneque pel caos de Rodalies i l'"estafa" del traspàs
- Trànsit Un incendi en un túnel talla totalment la Ronda Litoral de Barcelona durant una hora
- Tribunals L’Audiència rebutja l’amnistia per als quatre policies que van mutilar Roger Español l’1-O i els envia a judici
- Informe La Sindicatura de Comptes veu “deficiències” en la selecció dels directors de TV3 i Catalunya Ràdio
- Infraestructures El comitè d’experts de Collboni defensa ampliar la tercera pista de l’aeroport «sense tocar la Ricarda i el Remolar»