nou rumb al coliseu líric

2)  El Liceu surt del pou econòmic i recupera l'ambició artística.

El teatre deixa enrere la seva pitjor etapa des de la reconstrucció i encara la pròxima temporada amb un nou director general i un pressupost de 46,5 milions.

Joan Subirats, comissionat de Cultura, demana més connexió del Gran Teatre amb el seu entorn i els liceistes reclamen abonaments més flexibles i més atreviment

zentauroepp42971824 demon  liceu180419205835

zentauroepp42971824 demon liceu180419205835 / maitecruz

7
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

Valentí Oviedo, nou director general del Liceu, presentat aquest dijous oficialment a la seva nova casa, arriba en una etapa menys complicada per al Gran Teatre. “Deixem enrere el període de ‘salvem el Liceu’ per entrar en una nova etapa i emfatitzar el ‘gaudim del Liceu’”, així de clar ho va dir Salvador Alemany, president de la Fundació del Liceu, que va acompanyar el que serà la seva mà dreta a la sala Mestres Cabanes.

Malgrat no ser pròsper, el Liceu es troba en una situació millor que la que es va trobar l’antecessor d’Oviedo, Roger Guasch. Aquest va substituir Joan Francesc Marco després del 2013, un ‘annus horribilis’ que va obligar a sacrificar part de la programació i va portar el teatre a tocar de la suspensió de pagaments. En aquella època, la marxa del director artístic Joan Matabosch al Teatro Real –poc després de la del director del cor José Luis Basso a l’Òpera Nacional de París– va fer disparar totes les alarmes.

També va estar temptat a marxar Josep Pons, director musical del coliseu, que afortunadament es va quedar. Els assoliments aconseguits amb la renovació de l’orquestra són evidents i el públic agraeix la feina de Pons, que ha desenvolupat la meitat del seu projecte. Ara només falta seguir i potenciar la renovació també en el cor que pilota Conxita Garcia, una persona de la casa. 

“Deixem enrere el període ‘salvem el Liceu’ per emfatitzar el ‘gaudim del Liceu’¨

Salvador Alemany

President de la Fundació del Liceu

Quant a programació, el treball de Christina Scheppelmann no agrada a tots els sectors però cal agrair-li haver portat muntatges sorprenents com ‘Benvenutto Cellini’, de Berlioz, dirigit per Terry Gilliam, i ‘Elektra’, de Strauss, dirigit per Patrice Chéreau (escena) i Josep Pons (música), que va arrasar en els premis de la crítica. Sense oblidar èxits més recents, com Andrea Chénier, amb el fantàstic trident Jonas Kaufmann, Sondra Radvanovsky i Carlos Álvarez, i l’estrena de Demon, en coproducció amb altres teatres, que ha permès no només descobrir aquesta òpera russa bastant desconeguda, sinó també disfrutar d’una de les sopranos més captivadores del moment, Asmik Grigorian.

I la pròxima temporada destaquen muntatges com l’estrena de ‘L’enigma di Lea’, òpera de Benet Casablancas amb llibret de Rafael Argullol, i ‘Katia Kabanova’, de Janacek, protagonitzada per Patricia Racette. Tot això sense perdre de vista la temporada 2019-2020, quan es commemorin els 20 anys de la reconstrucció del teatre amb ‘Turandot’, dirigida pel mag de la imatge Franc Aleu.  

Nou pla 

La situació avui és molt diferent gràcies a l’aplicació al peu de la lletra del Pla Estratègic i de Viabilitat i al nou full de ruta, el Pla Estratègic i de Sostenibilitat (2017-2021). «S’ha de mantenir el mateix rigor en la seva aplicació», va advertir Oviedo. Però l’equilibri econòmic hauria estat impossible sense haver aconseguit el més bàsic: que les administracions compleixin els seus compromisos estatutaris en el finançament del teatre. 

Ja des de l’últim any, les administracions han complert les seves obligacions estatutàries i hi han aportat 22,5 milions. Són tres milions més respecte de l’anterior temporada, i la partida inclou 1,5 milions destinats a inversions, tant per pal·liar el dèficit estructural del Liceu (un deute creditici que el 31 d’agost s’haurà rebaixat a 11,1 milions d’euros) com per a les obres de la façana, que començaran la tardor vinent. Dels 22,5 milions de subvenció gairebé la meitat, el 45%, l’aporta el Ministeri de Cultura amb 10,1 milions i el 55% restant, les administracions catalanes: 40% la Generalitat (8 milions), 10% l’Ajuntament de Barcelona (2,6 milions) i 5% la Diputació barcelonina (1,6 milions).

El Liceu manté una ocupació mitjana del 86%, un percentatge molt alt, amb un total de 295.300 espectadors que van assistir als espectacles programats en l’última temporada. Alguns van esgotar localitats: l’última temporada hi va haver 16 funcions d’òpera dels títols 'Macbeth', 'les noces de Fígaro', 'Elektra', 'el Senyor Giovanni', 'Thaïs' i 'Rigoletto'. El Petit Liceu també va omplir en 19 sessions dels seus espectacles per al públic familiar i escolar.  

Oviedo, amant de l’òpera i les arts, arriba amb ganes de tornar a mirar cap al futur amb il·lusió i ambició. Són molts els assoliments del Liceu 20 anys després de la seva reobertura com a teatre públic, però està lluny de ser aquesta òpera somiada pels melòmans catalans. No es troba entre els coliseus de Champions com el Covent Garden, l’Scala i l’Òpera de Viena. I en els últims anys, el Teatro Real de Madrid li està traient avantatge, tant en modernitat i atreviment com en recursos privats. Calixto Bieito, que fa anys que no trepitja el Liceu després dels seus polèmics muntatges, estrenarà allà el 16 de maig la seva versió de ‘Die soldaten’, de Zimmermann. Quant a mecenatge, el Real està tenint èxit amb 7 milions recaptats el 2017. 

Peu de foto / AUTOR FOTO (FONT)

Lluny del Teatre Real

El pressupost del Real depèn només en un 25% de les subvencions, que aporten 14,1 milions, mentre que al Liceu, les administracions aporten un 45%.

Els ingressos per mecenatge han augmentat un 10% al Liceu des que el Consell de Ministres va atorgar la màxima desgravació fiscal per mecenatge al Liceu amb motiu del 20è aniversari de la seva reobertura. Però els 7 milions de patrocini privat disten molt dels 13,1 aconseguits pel Real. 

El 2017 els ingressos totals al Real van ser de 52,4 milions davant dels 44,7 del Liceu. El pressupost del Real per a l’any que ve és de 55,5 milions, amb 21,8 milions destinats a produccions. El del Liceu comptarà amb 46,4 milions.  

“El Liceu ha de reforçar els seus vincles amb tota la ciutat i, especialment, amb el seu teixit educatiu i cultural¨

Joan Subirats

Comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona

Oviedo considera que en aquesta nova fase del Liceu és primordial comptar amb un projecte sòlid que entusiasmi tant als que fan possible la màgia de l’òpera com als que en gaudeixen. En aquest sentit, aquí s’ofereixen algunes idees a tenir en compte. A Joan Subirats, comissionat de Cultura del consistori barceloní amb el qual Oviedo va treballar al seu anterior lloc com a gerent de l’Icub, li agradaria que "el Liceu reforci els seus vincles amb tota la ciutat i, especialment, amb el seu teixit educatiu i cultural, com s’ha exercitat, en part, els últims anys". I a llarg termini els pròxims 20 s’hauria de marcar com a objectiu "assolir un lloc destacat en el panorama operístic europeu i mundial". Per a això, recomana "establir complicitats amb el seu entorn més immediat, amb la ciutat i amb tota la seva àrea d’influència". Subirats recorda que "cada vegada més, als equipaments culturals d’aquest nivell se’ls demanarà no només resultats quant a nombre d’espectadors o solvència econòmica, sinó també de caràcter social, d’innovació i creativitat cultural en el seu sentit més ampli."

“Obligar que els abonats hagin de quedar-se amb una sèrie d’espectacles predeterminats no satisfà ningú”

Ramon Bassas

President d’Amics del Liceu

Notícies relacionades

Ramon Bassas, president de l’associació Amics del Liceu, considera necessari "reformular la programació perquè s’adapti al gust de tot el món" i flexibilitzar els abonaments. "Obligar que els abonats hagin de quedar-se amb una sèrie d’espectacles predeterminats no satisfà ningú", indica. "Hi ha qui prefereix veure títols de repertori, que són els més populars però la 'massa mare' de l’afició, gent que viatja per Europa, voldria trobar amb més assiduïtat òperes de compositors alemanys, txecs o russos, sense oblidar creadors del XX i XXI". 

"El Liceu del futur hauria de tenir una orquestra i un cor magnífics que volguessin dirigir els grans directors espanyols i internacionals"

Fernando Sans Rivière

Director de la revista 'Òpera Actual’

Respecte als nous públics suggereix fer un estudi per entendre com els teatres del sud de França han aconseguit fer l’òpera atractiva per al públic jove. Fernando Sans Rivière, director de la revista 'Òpera Actual’, també incideix en aquest punt. Proposa connectar amb ells i amb el públic local “mitjançant propostes participatives i aprofitant les noves tecnologies per tenir una màxima difusió dels seus espectacles”. En el pla artístic considera que “el Liceu del futur hauria de tenir una orquestra i un cor magnífics que volguessin dirigir els grans directors espanyols i internacionals". Quelcom a què, per cert, també aspira Oviedo. Per a Sans Riviere falten títols: "El Liceu hauria de presentar un mínim de 15 títols per temporada, apostant pel repertori espanyol i la nova creació. Fer coproduccions amb els millors teatres i convidar altres coliseus del planeta a presentar les seves millors propostes". Sense oblidar els nous talents. “El Liceu hauria de crear una Òpera Estudi per a joves cantants, instrumentistes i compositors en col·laboració amb el Conservatori del Liceu que porta el seu mateix nom”.

Temes:

Liceu