Un gran Bach per a un discret Goerne

Els fidels seguidors de Matthias Goerne no van voler perdre's la cita amb l'idolatrat baix-baríton alemany interpretant cantates de Johann Sebastian Bach. Les havia gravat recentment amb la Freiburger Barockorchester, tota una referència en el repertori barroc, i amb aquesta formació es va presentar dimarts al Palau. La proposta, completada amb altres peces instrumentals del mateix Bach i de Georg Friedrich Händel, no podia ser més atractiva, ja que, a més, comptava amb la participació com a solistes de la prodigiosa oboista Katharina Arfken i d'un estel·lar Juan de la Rubia a l'orgue, que va acabar sent el gran triomfador de la sessió amb les seves virtuoses interpretacions de la primera simfonia de la cantata 'Geist und Seele wird verwirret' i del 'Concert d'orgue en fa major' de Händel, en què, amb el suport de l'orquestra i després de reiterades aclamacions, va acabar oferint una propina.

Va ser una gran vetllada vista des de l'òptica del barem de la interpretació conjunta de Bach, però no tant per Goerne, que va semblar desorientat a l'inici durant la recreació de la primera ària de la cantata 'Ich will den Kreuzstab gerne tragen', que el va obligar a fer un descens als greus, amb el qual no es va mostrar còmode. Va trigar a remuntar; no ho va fer fins a la segona part amb ‘Ich habe genug', on va millorar el seu nivell però sense assolir la rotunditat expressiva ni el net fraseig que el fan sobrevolar per sobre de qualsevol acompanyament quan s'endinsa al territori del lied. La seva projecció va ser millor als recitatius que a les àries

Luxe instrumental

Notícies relacionades

Azcón: "La sentència del TS s’ha de complir a les bones o a les males"

Lucía Cerezo, la jove sensació del ‘romantasy’

¿Problemes amb una tessitura diferent o simplement una circumstancial desconnexió?  Les dificultats no venien de la formació de Friburg, comandada pel concertino Gottfried von der Goltz. El grup es mostrava tan luxós com sempre amb una corda etèria, càlids vents i una gran interacció entre ells, luxe que es va poder veure tant amb el caràcter religiós de les peces de Bach com amb el profà dels concerts de Händel. En qualsevol cas va ser interessant veure la diversitat d'estils entre dos magnífics coetanis. Hi va haver moments de gran bellesa sonora amb l'esmentada Arfken dialogant juntament amb el seu oboè amb l'intèrpret.

Capítol a part van merèixer les interpretacions de Juan de la Rubia, organista titular de la Sagrada Família i amb destacada trajectòria internacional. A les seves intervencions va exhibir una tècnica, un virtuosisme i un àgil desplegament de les seves mans sobre l'instrument que van meravellar la sala i els mateixos integrants de l'orquestra, de la qual havia sigut solista. Ells van ser els primers a aplaudir-lo després d'una completa actuació per segellar un programa consagrat a dos genis del Barroc.