Dolo Beltrán: "Amb 'Copilotos' vull reivindicar els 40"

Deixant enrere una dècada com a cantant de Pastora, Dolo Beltrán va estrenar l’any passat la seva carrera solista amb Copilotos, disc que desenvolupa el seu costat més electrònic sense apartar-se de la cançó pop. El mostra aquest divendres a El Molino (Festival Mil·lenni).

¿Es va decidir a gravar en solitari perquè Pastora es va separar contra els seus desitjos?
Bé, en teoria vam obrir un parèntesi, però que s’ha allargat. Encara ens queda fer un disc per a Sony. Jo estava bé al grup, però el Pauet [Riba] volia deixar la música i el Caïm [Riba] va aprofitar per emprendre un projecte en solitari. Hi va haver una aturada  cap al 2013. L’últim concert va ser a Formentera.

Aquí firma per primera vegada tant músiques com lletres. ¿D’on surt la motivació per fer aquestes cançons?
De les ganes de reflectir un moment, el de complir 40 anys, quan amb l’aturada de Pastora semblava que havia acabat una etapa en la meva vida. No em donava la gana de resignar-m’hi i vaig voler fer un disc positiu, de ballar i reivindicar els 40, una edat que no té res a veure amb ser gran. El missatge del disc és transmetre ganes de ballar la vida.

¿A quins copilots es refereix?
Aquesta cançó l’hi vaig fer a la meva parella, és una cançó d’amor, però després em vaig quedar embarassada, així que durant la creació del disc vaig tenir un copilot a dintre. I he necessitat altres copilots per treure’l: Sergio Fernández, discjòquei i productor, el guitarrista Jordi Busquets… No és del tot precís parlar de disc en solitari.

¿No se sent del tot a gust sent Dolo, cantant solista?
Sí, però ara estic pensant a formar un grup. Amb el Jordi estic preparant un nou disc, si tot va bé per treure’l la primavera de l’any que ve, i em vindria de gust posar-li un nom de banda.

El disc sona molt electrònic i dance. ¿Són les seves arrels musicals?
Sí, la música electrònica de finals dels 90, els primers 2000, Massive Attack, Gus Gus… Tot allò em va atrapar. I cada vegada m’agrada l’electrònica més dura: Gui Boratto, Eelke Kleijn…  Música que em flipa ballar. El meu propòsit és que les cançons electròniques no siguin buides, que no sigui tot «rhythm of the night», per escoltar a les cinc de la matinada.

¿Diria que fa cançons perquè necessita fer-ne?
Sí, i sobretot estar en un escenari. Al final crec que tot això és per això, per ser allà dalt. De petita, quan em van apuntar a  teatre vaig començar a treure millors notes i em va començar a interessar més la vida.

Amb Pastora va cultivar un personatge. ¿Ja va quedar enrere?
Sí, això va ser al principi. Jo venia del teatre, de treballar personatges, i al sortir a l’escenari sent jo mateixa no sabia què fer, ¡sortia amb ulleres de sol! Pemi Fortuny, de Lax’n’Busto, em va dir «¡treu-te-les, dona!». Ho vaig fer i llavors em va sortir aquell accent. Era com posar-me una màscara.

¿Interpreta cançons de Pastora en els seus concerts?
Sí, en versió acústica. Lola la solc cantar, i per obrir els concerts. Mai me n’he cansat, em segueix donant bon rotllo.

Participa en la nova campanya de Plataforma per la Llengua, El català, llengua comuna. ¿Què l’ha mogut a implicar-s’hi?
Em ve de gust reivindicar que soc filla d’immigrants, de Sant Boi, i que el català l’he après de gran, sense que ningú m’hi obligués, i que m’ha donat moltes alegries. Perquè a vegades, des de fora, sembla que aquí si no parles el català et claven una pallissa.