LA CITA DEL CINE ESPANYOL

Les dones de l'ESCAC exhibeixen múscul a Màlaga

Quatre directores formades a l'escola catalana presenten les seves pel·lícules al festival

undefined42968619 directoras formadas en la escac que participan en el festiva180417134215

undefined42968619 directoras formadas en la escac que participan en el festiva180417134215

5
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

Les estadístiques oficials de la indústria del cine confirmen l’absència de dones en els llocs de direcció. Però ve l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya) al festival de Màlaga i trenca la norma. Tot dones. Tot directores i guionistes. Algunes debutants i altres amb un currículum ja fet. I no només parlem de cine, sinó també de sèries de tele perquè Mar Coll (que el 2009 va guanyar a Màlaga el premi a la millor direcció amb Tres dies amb la família) presenta Matar al padre, una producció per a Movistar+. 

La secció oficial del certamen compta amb tres títols d’alumnes formades a l’ESCAC. Elena Trapé, que el 2010 va dirigir Blog gràcies al projecte Opera Prima de l’escola catalana, té moltes paperetes per entrar en el palmarès gràcies a Les distàncies, drama generacional que parla de la decepció. Tenint Retrobament (Lawrence Kasdan, 1983) com a pel·lícula de capçalera, Trapé ajunta un grup d’amics que decideixen viatjar a Berlín i celebrar el 35 aniversari d’un d’ells (Miki Esparbé), que treballa a la cosmopolita i vibrant ciutat alemanya.

Miki Esparbé, en un fotograma de 'Les distàncies'

Els personatges de Les distàncies tenen edat de ser madurs, però no ho són. Pertanyen a una generació que s’adona que no viuran com vivien a casa dels seus pares i que el món és més hostil del que s’esperaven.«Les seves expectatives es frustren i cada un ho gestiona com pot», explica Trapé, que descarta qualificar d’egoistes els seus personatges. «L’egoisme està relacionat amb la maldat. I ells no són dolents. Més aviat fan el que poden», continua la realitzadora, barcelonina de 42 anys, que ha comptat en la producció amb Isabel Coixet.

COMÈDIA SOBRE CONFRARIES /Igual que va fer Trapé amb Blog, Marta Díaz (Ronda, Màlaga, 1988) presenta ara el seu primer film, també rodat gràcies al projecte Opera Prima de l’ESCAC, on va estudiar Direcció de Cine i on actualment dona classes de Pràctiques. Rendida admiradora del cine de Luis García Berlanga, ha apostat per crear una comèdia de situacions i personatges explicant una cosa que li és pròxima: les confraries. Díaz no pertany a cap, però des de petita és testimoni d’aquest peculiar món. Mi querida cofradía –que s’estrena en sales comercials el 4 de maig– narra les dificultats d’una dona per convertir-se en Germana gran, un lloc que ocupen, habitualment i per tradició, els homes.

Amb Gloria Muñoz i Manuel Morón de protagonistes, Mi querida cofradía no és una sàtira. No es burla obertament de la fe catòlica ni les tradicions. És un conte amable i divertit que neix amb bona intenció i que deixa clar que Díaz té una prometedora carrera al davant. Potser, això sí, li falta envergadura o elements de transgressió per entrar en el palmarès del festival.

Amb Gloria Muñoz i Manuel Morón de protagonistes, Mi querida cofradía no és una sàtira. No es burla obertament de la fe catòlica ni les tradicions. És un conte amable i divertit que neix amb bona intenció i que deixa clar que Díaz té una prometedora carrera al davant. Potser, això sí, li falta envergadura o elements de transgressió per entrar en el palmarès del festival.CANVI DE VIDA RADICAL /Radicalment diferent és Ana de día, que porta la firma de la directora navarresa llicenciada a l’ESCAC Andrea Jaurrieta, a qui li ha costat vuit anys tirar endavant una pel·lícula que, finalment, va finançar gràcies al crodwfunding (micromecenatge). El resultat és irregular malgrat la valentia d’aquesta proposta. Amb referències a Luis Buñuel des del títol, el film parteix d’una premissa surrealista per parlar de com una jove (Ingrid García Jonsson) amb una vida gairebé perfecta –carrera universitària, feina, nòvio, pis– decideix canviar radicalment i llançar-se al món underground madrileny de les pensions, el cabaret i la prostitució. Amb diversos curts en el seu currículum, la realitzadora se sent especialment atreta «pels personatges femenins que aparentment no tenen cap problema, però que en algun moment es plantegen si realment volen això amb la seva vida. ¿Elles són lliures i decideixen el seu rumb o acaten el que se’ls imposa per educació?», es pregunta Jaurrieta, molt reivindicativa amb el paper de la dona en la indústria del cine.

Notícies relacionades

CANVI DE VIDA RADICAL /Radicalment diferent és Ana de día, que porta la firma de la directora navarresa llicenciada a l’ESCAC Andrea Jaurrieta, a qui li ha costat vuit anys tirar endavant una pel·lícula que, finalment, va finançar gràcies al crodwfunding (micromecenatge). El resultat és irregular malgrat la valentia d’aquesta proposta. Amb referències a Luis Buñuel des del títol, el film parteix d’una premissa surrealista per parlar de com una jove (Ingrid García Jonsson) amb una vida gairebé perfecta –carrera universitària, feina, nòvio, pis– decideix canviar radicalment i llançar-se al món underground madrileny de les pensions, el cabaret i la prostitució. Amb diversos curts en el seu currículum, la realitzadora se sent especialment atreta «pels personatges femenins que aparentment no tenen cap problema, però que en algun moment es plantegen si realment volen això amb la seva vida. ¿Elles són lliures i decideixen el seu rumb o acaten el que se’ls imposa per educació?», es pregunta Jaurrieta, molt reivindicativa amb el paper de la dona en la indústria del cine.

PRINCIPAL AVANTATGE/ Les exalumnes de l’ESCAC presents a Màlaga subratllen la importància que les dones expliquin històries en cine i les dirigeixin. «Cada vegada hi ha més alumnes de Direcció», diu Marta Díaz, que destaca el gran avantatge que, en la seva opinió, té aquesta escola: «Et donen una càmera i rodes al carrer des del primer dia. Ensenyar cine és difícil, així que aquestes pràctiques són la millor manera d’aprendre». Trapé afegeix que hi ha molta sinergia entre alumnes i exalumnes. «El projecte Opera Prima demostra que no has d’esperar 10 anys per rodar la teva primera pel·lícula. Jo soc aquí gràcies a Blog. L’ESCAC m’ha permès accedir al món laboral, tant de cine com de publicitat».