El cant al sexe lliure de Migoya

Hernán Migoya (Ponferrada, 1951) segueix ara embrancat en la sèrie que porta a la vinyeta, juntament amb el dibuixant Bartolomé Seguí, les novel·les de Carvalho, el detectiu creat per Manuel Vázquez Montalbán. El primer àlbum, Tatuaje, el va publicar l’any passat. En la seva trajectòria hi figura la direcció de la revista El Víbora i títols com el còmic Plagio, on va relatar el segrest real d’una noia al Perú, i el polèmic Todas putas, pel qual el 2003 li van ploure crítiques de misogínia i apologia de la violació. I si el 2011 rescatava i renovava les nostàlgiques historietes de Hazañas bélicas, aquest any presenta les Hazañas eróticas del cuarentón hijoputa (Dibbuks), tot un catàleg d’aventures i desventures sexuals –no autobiogràfiques, aclareix l’escriptor i guionista– del personatge del títol, protagonista dels relats –aquí recopilats 41– que ha anat publicat a la revista Primera Línea entre el 2013 i el 2017, il·lustrats pel dibuixant argentí, instal·lat a Espanya, Santiago Sequerios (Buenos Aires, 1971).  

Amb pròleg de la sexòloga i feminista Leyre Khyal, ja des de la portada, amb la imatge del personatge a la quarantena lluint penis en comptes de nas, el volum no enganya. Cant explícit a la llibertat sexual, a la desimboltura i la luxúria, a la celebració del plaer compartit, reuneix narracions eroticofestives en què no falta el sentit de l’humor i on el cuarentón hijoputa, explica Migoya, «es consagra al sexe i sent devoció a buscar-ne en les seves diferents formes (amb dones, amb homes, en trios, orgies)». «Jo, a través del sexe, trec lectures satíriques del món i la societat d’avui. És un prisma a través del qual me’n ric de tot, una mica com Vázquez Montalbán bolcava la seva vena àcrata i subversiva en Carvalho», afegeix.  

Notícies relacionades

Carvalho ressuscita en el còmic

Migoya relata en vinyetes el segrest de la seva dona

Migoya va confiar per il·lustrar aquests relats en Sequeiros, amb qui comparteix amistat des dels anys 90. El dibuixant, autor de títols com ara Ambigú, Nostromo quebranto i To apeirón, que en l’actualitat viu en un recòndit poblet d’Almeria, torna a l’arena editorial amb unes potents i explícites imatges, amb predomini de vermells, negres i blancs, d’un gènere, l’eròtic, en què no se sentia al principi del tot segur. «Llavors no sabia dibuixar dones, ara sí», admet. «Les primeres il·lustracions eren més salvatges. Després vaig anar avançant cap a dibuixos més onírics», explica. Amb els textos, assumeix Migoya, va ser al revés. Al principi eren més realistes i van evolucionar cap a un surrealisme que porta l’home a la quarantena a viure fantasies extremes imaginades pel seu creador. Però en totes les relacions, puntualitza l’escriptor, «tracta les dones amb respecte, mostrant admiració envers la dona i buscant causar-los plaer». 

Instal·lat al Perú

Migoya, que se’n va anar «molt amargat d’Espanya» per tot el rebombori desencadenat arran de la publicació de Todas putas, es va instal·lar al Perú, on viu des de fa uns quants anys. «Al Perú hi ha una societat més relaxada, que no té por de fer acudits», afirma, lamentant els temps tan políticament correctes que regnen a Espanya, on «únicament semblen importar els diners». «A aquesta societat se l’ha d’ensenyar a somiar perquè ara només es preocupa de coses materialistes», opina abans de llançar un dard contra «el món cultural classista, que no és prou madur per apreciar la frivolitat». H