AMB EL 'SOFTWARE' VOCALOID

'The end': l'òpera sense orquestra, sense actors, sense escenari

La diva virtual Hatsune Miku reflexionarà sobre la vida i la mort en l'obra de Keiichiro Shibuya, que es representarà aquest dimarts a l'Auditori

jgarcia42675149 vocaloid opera  the end   protagonizada por hatsune miku y k180326172220

jgarcia42675149 vocaloid opera the end protagonizada por hatsune miku y k180326172220

2
Es llegeix en minuts
Angie Ramón

El món occidental no està preparat per idear certes coses. Però al Japó els artistes sobrepassen els límits de l’impossible. El compositor Keiichiro Shibuya (Tòquio, 1973) recala avui (21.00 hores) a l’Auditori amb la seva obra més experimental, The end, la primera òpera creada a partir del software Vocaloid i en la qual no apareixen ni cantants, ni orquestra, ni escenari: només una pantalla gegant amb la imatge i la veu del personatge d’anime i música j-pop Hatsune Miku, una cantant virtual mundialment coneguda i que ha sigut telonera de Lady Gaga.

«Primer va sorgir com una oferta, però al final es va convertir en tot un repte personal», explica el creador sobre aquesta òpera digital, que compta amb una gira internacional molt extensa. A través d’una pantalla, dirigida pel mateix director ocult en una espècie de taüt i acompanyat per un teclat, The end aborda els problemes de la vida i de la mort «però sense aprofundir en la pròpia mort». «La forma en què presentem un tema tan complex és el que diferencia aquesta òpera de la resta», afegeix.

El paper de Hatsune Miku ha sigut fonamental per representar el món electroacústic i la cultura popular japonesa des d’una perspectiva nova. «Quan Miku va interpretar Alejandro, de Lady Gaga, vaig pensar que seria perfecte que fos la protagonista perquè el so que desprèn té un estil similar al que volia transmetre amb aquesta òpera», explica Shibuya sobre la diva virtual.

El concepte Vocaloid

El concepte Vocaloid

Vocaloid és un software de síntesi de veu real pensat per crear, precisament, veu real. Així, sense cantants humans ni ningú que transmeti per un micròfon els sons, l’òpera descompon els límits tecnològics amb la creació d’un espectacle que va néixer el 2012 a través d’animacions 3D projectades, simultàniament, en sis pantalles. El director no creu que la música creada per un sistema informàtic sigui el futur, «perquè, al final, l’ésser humà sempre haurà d’estar present per fer retocs i crear contingut, entre altres coses». «El cantant és el cantant, però és evident que l’univers de Vocaloid ha arrasat en el mercat, sobretot perquè qualsevol pot generar contingut sonor amb aquesta aplicació», detalla.

Notícies relacionades

Shibuya és un dels músics més innovadors de la cultura nipona. El 2002 va crear el segell discogràfic ATAK, que reuneix treballs d’avantguarda i de música electroacústica. Va marcar tendència amb ATAK015 for Maria, el seu primer disc de piano en solitari, i ara, amb The end, ha creat la primera òpera Vocaloid en què les imatges i els sons digitals es forgen com l’eix únic i principal. L’octubre del 2017 va presentar el seu últim treball, Scary beauty.

Òpera futurista i ultramoderna que connecta l’art tecnològic, les arts escèniques i la cultura popular del Japó, The end embolcalla l’espectador amb contingut mai vist. La Fundació Japó emmarca aquest espectacle en la celebració del 150è aniversari de la relació diplomàtica entre Espanya i Japó. 

Temes:

Òpera