Montse Castellà, la veu clara

En els més de sis anys transcorreguts des del seu últim disc, Geminis, Montse Castellà ha anat omplint el sarró de cançons i ja en tenia tantes que una vegada es va decidir a mostrar-les, aquest dissabte a Luz de Gas, van ocupar gairebé tot el repertori de la nit. Fem notar la valentia d’oferir aquest ampli cançoner a un públic que l’escoltava per primera vegada i de ficar-se en l’aventura d’un disc, Punts de llibre, doble i presentat en un cuidadíssim digipack que desafia les modernes lleis de la desmaterialització musical.
    

El treball no estarà a la venda fins al 14 d’abril, data simbòlica per cert, però Castellà ens va invitar, en el marc de Barnasants, a una immersió en el seu ric imaginari banyat en llum del migdia i que fon ritmes contagiosos i recolliment emotiu, moments de sensualitat (En els teus dits, la cançó que va obrir la nit, amb lletra de Rosa Fabregat) i estrofes reivindicatives com les que van culminar el concert a cop de Revolució. Un peça aquesta, va dir, en homenatge «als presos polítics i els exiliats».

VITALITAT I INTIMISME

La cantautora de Tortosa va presentar el disc com «el més optimista, vital i alegre» de la seva trajectòria. És també el més refinat, com vam poder apreciar en els esvelts contorns melòdics de La paciència i els espais interioristes que van obrir Promeses i Satèl·lits enmig del fang. Ben recolzada per una banda de quatre músics i dos coristes, va comptar en ocasions amb l’embellidor factor aeri del saxo i la flauta travessera de Gorka Benítez. Cançons sense efectismes, serenes i transmissores d’una idea de puresa.
    

Castellà s’expressa a cara descoberta, buscant l’emoció i allunyant-se del cinisme, i la seva veu sona clara i pròxima. Per això va fer bona combinació amb la de Paco Ibáñez, que va sortir a compartir amb ella Avui l’he vista, text d’Apel·les Mestres al qual al seu dia va posar música Xavier Ribalta. «Una de les més belles cançons catalanes que existeixen, i n’hi ha moltes», va assenyalar el trobador. Aquesta peça forma part del segon compacte de Punts de llibre, centrat en adaptacions poètiques i que inclou cites a Pi de la Serra i Ovidi Montllor.
    

El to més jovial del nou material es va expressar en la rumbera Somriuràs, que en el disc va gravar amb Txarango, i en Compta amb mi, que, fins i tot amb el risc de ser titllada d’ingènua, incideix en l’actitud com a manera d’encarar les coses, perquè «la vida et somriu si li somrius». Entre aquesta àmplia selecció de cançons noves, 14 en total, Castellà només en va recuperar dues del passat: Hemisferi nord, que no deixa d’estar d’actualitat i que va dedicar «als que estan intentant travessar aquest mar», i És com un miracle, a veu i piano, ambolcallada en les imatges del seu paisatge emocional, les terres de l’Ebre, que tant caràcter segueixen imprimint al seu cançoner.