Montse Castellà, la veu clara

En els més de sis anys transcorreguts des del seu últim disc, Geminis, Montse Castellà ha anat omplint el sarró de cançons i ja en tenia tantes que una vegada es va decidir a mostrar-les, aquest dissabte a Luz de Gas, van ocupar gairebé tot el repertori de la nit. Fem notar la valentia d’oferir aquest ampli cançoner a un públic que l’escoltava per primera vegada i de ficar-se en l’aventura d’un disc, Punts de llibre, doble i presentat en un cuidadíssim digipack que desafia les modernes lleis de la desmaterialització musical.

    

El treball no estarà a la venda fins al 14 d’abril, data simbòlica per cert, però Castellà ens va invitar, en el marc de Barnasants, a una immersió en el seu ric imaginari banyat en llum del migdia i que fon ritmes contagiosos i recolliment emotiu, moments de sensualitat (En els teus dits, la cançó que va obrir la nit, amb lletra de Rosa Fabregat) i estrofes reivindicatives com les que van culminar el concert a cop de Revolució. Un peça aquesta, va dir, en homenatge «als presos polítics i els exiliats».

VITALITAT I INTIMISME

La cantautora de Tortosa va presentar el disc com «el més optimista, vital i alegre» de la seva trajectòria. És també el més refinat, com vam poder apreciar en els esvelts contorns melòdics de La paciència i els espais interioristes que van obrir Promeses i Satèl·lits enmig del fang. Ben recolzada per una banda de quatre músics i dos coristes, va comptar en ocasions amb l’embellidor factor aeri del saxo i la flauta travessera de Gorka Benítez. Cançons sense efectismes, serenes i transmissores d’una idea de puresa.

    

Castellà s’expressa a cara descoberta, buscant l’emoció i allunyant-se del cinisme, i la seva veu sona clara i pròxima. Per això va fer bona combinació amb la de Paco Ibáñez, que va sortir a compartir amb ella Avui l’he vista, text d’Apel·les Mestres al qual al seu dia va posar música Xavier Ribalta. «Una de les més belles cançons catalanes que existeixen, i n’hi ha moltes», va assenyalar el trobador. Aquesta peça forma part del segon compacte de Punts de llibre, centrat en adaptacions poètiques i que inclou cites a Pi de la Serra i Ovidi Montllor.

Notícies relacionades

Els ‘textos explícits’ i l’encant del dolentot

Mendoza vola a la FIL per passar el testimoni de la seva Barcelona literària

    

El to més jovial del nou material es va expressar en la rumbera Somriuràs, que en el disc va gravar amb Txarango, i en Compta amb mi, que, fins i tot amb el risc de ser titllada d’ingènua, incideix en l’actitud com a manera d’encarar les coses, perquè «la vida et somriu si li somrius». Entre aquesta àmplia selecció de cançons noves, 14 en total, Castellà només en va recuperar dues del passat: Hemisferi nord, que no deixa d’estar d’actualitat i que va dedicar «als que estan intentant travessar aquest mar», i És com un miracle, a veu i piano, ambolcallada en les imatges del seu paisatge emocional, les terres de l’Ebre, que tant caràcter segueixen imprimint al seu cançoner.