El Petit de Cal Eril i Ferran Palau, efecte multiplicador

Alguns programes compartits sumen i altres, multipliquen, com el de Ferran Palau i El Petit de Cal Eril, aquest dijous a Apolo (cicle Curtcircuit), en què es va penjar el cartell d’entrades esgotades. Doble concert en què tots dos van barrejar i van projectar els seus poders fins més enllà dels confins de la realitat, o alguna cosa així. Nit per, amb el temps, tancar els ulls i recordar, que va traçar excitants camins al voltant del que ells anomenen el «pop metafísic».

    

Pop, sí, més o menys, que especula amb vaporoses realitats paral·leles en el cas de Ferran Palau, autor d’aquelles cançons de cadència serena i atmosfera hipnòtica que alimenten el seu tercer disc, Blanc, i que es van anar obrint pas al voltant dels espirals infinits d’A dins i Flor espinada. Peces que et transporten a un altre pla mental amb recursos melòdics minuciosos, de traç mínim i gran expressivitat, construïdes sobre sigil·losos grooves.

    

Així, entre les imatges descrites a Miratge, enlluernats pel sol i imaginant que el cel, de sobte, sembla un altre, o ben tocats per la ventada fantasmal de Cavall blanc, el membre d’Anímic va crear un món a mida de les seves màgiques projeccions mentals. Una música que aconsegueix emocionar a través de l’abstracció, sense deixar de ser en el fons la d’un trobador, i a la qual va incorporar troballes de discos anteriors, com El meu lament o la Terra de blat que va tancar l’actuació.

CANVI DE PAPERS

Els seus tres músics van reaparèixer en el concert del Petit de Cal Eril: Dani Comas, al baix, Jordi Matas, canviant la guitarra per la bateria (i formant un aclaparador doblet amb Ildefons Alonso), i el mateix Joan Pons, de la bateria a la veu cantant, la guitarra i la batuta (imaginària), més els teclats d’Artur Tort. Un icònic triangle lluminós col·locat a delt de tot va guiar el blues còsmic de Cau la clau i un progressiu crescendo elaborat a través de Tot el que has estat i Com puc saber el que penses.

Notícies relacionades

Ferran Palau, la cançó infinita

El Petit de Cal Eril: "Si no hi ha mercat, te'l busques"

    

Punts d’ancoratge del seu recent disc, conegut com disc triangular, una obra que desenvolupa un llenguatge pop que fon el cantautor amb la banda psicodèlica, que recorre a una mística amb un punt de botiga de joguines i que subministra constantment petits moments de clímax. Valent-se de cadències flexibles, sexi, a Som transparents, i d’una oberta emotivitat en una altra gran composició com és Les lletres no fan les paraules. Amb elles, i amb rescats de Amb tot, Partícules de Déu i Cendres, El Petit de Cal Eril va culminar una nit de gala per al pop després del pop, triangular, metafísic o com li plagui batejar-lo.