'Déjame salir', millor pel·lícula als Independent Spirit Awards

En els últims anys n'hi ha hagut prou mirant moltes nominacions i premis dels Independent Spirit Awards i els Oscars per adonar-se que estan cada vegada més diluïdes les fronteres que durant força temps van separar dos mons a part -la festa gran i formal del cine dels grans estudis i la més distesa del que es fa a fora-. Una vegada més, la tendència es constata. Aquest dissabte, a la platja de Santa Monica, els 6.200 membres de la comunitat de cine independent que voten entre treballs realitzats amb menys de 20 milions de dòlars van coronar com a millor pel·lícula Déjame salir, una de la favorites per als Oscars de diumenge.

“És clar que estem al principi d'un renaixement. Històries d'outsiders, que cineastes independents fa anys que expliquen, estan sent honrades, reconegudes, celebrades”, deia, amb la estatueta a la mà, Jordan Peele, el director, també premiat en aquesta categoria. En el seu cas, assegura, va començar "sense pretendre fer una declaració" sinó una pel·lícula del seu gènere favorit: l'horror psicològic. Però en algun moment va descobrir "la veritat". I va acabar firmant un treball que posa amb terror i sàtira el dit a la llaga del racisme, un èxit de crítica i públic rodat en 23 dies amb 4,5 milions de dòlars que ha acabat recaptant-ne més de 250 a tot el món.

Premi per a l'espanyol Méndez Esparza

És cert que els premis Independent també donen cabuda a treballs que no arriben a l'alfombra vermella del Teatre Dolby. Són pel·lícules com La vida y nada más, l'aplaudit segon llargmetratge de l'espanyol Antonio Méndez Esparza, que es va imposar entre altres a Most Beautiful Island, d'Ana Asensio, i es va emportar el guardó John Cassavetes que reconeix treballs realitzats amb menys de mig milió de dòlars. O treballs com Ingrid goes west, premiada com a opera prima.

El repàs a la llista de guardonats aquest dissabte, no obstant, dona una idea de la confluència creixent d'uns premis on les millors pel·lícules reconegudes els últims quatre anys (Moonlight, Spotlight, Birdman i 12 anys d'esclavitud) van repetir l'endemà als Oscars. Greta Gerwig es va emportar el premi al millor guió per Lady Bird i els també nominats per l'Acadèmia de Hollywood Emily Gordon i Kumail Nanjiani van aconseguir el de millor primer guió per La gran enfermedad del amor

Notícies relacionades

Jeff Daniels com a figura trumpiana

"Volia tombar prejudicis sobre els llatinoamericans"

En categories d'interpretació els Spirit també van fer gairebé ple amb els favorits dels Oscars. Frances McDormand va sumar l'enèsima estatueta pel seu treball protagonista a Tres anuncios en las afueras, també es va emportar el premi el seu company de repartiment Sam Rockwell, i Allison Janney, com al llarg de la temporada, va repetir reconeixement pel seu paper de repartiment a Yo, Tonya (també premiada pel muntatge). En categoria d'actor protagonista va guanyar el jove Timothée Chalamet per Call me by your name (però entre els seus rivals no hi havia, com en els Oscars, el Gary Oldman mimetitzat amb Winston Churchill a El instante más oscuro).

Salma Hayek, que va aprofitar el seu torn de presentadora en pel·lícula internacional per recordar a Donald Trump que “no hi ha països de merda”, va vibrar al donar l'Independent Spirit al xilè Sebastián Lelio per Una mujer fantástica, també favorita als Oscars. I també van pujar a l'escenari Agnès Varda i JR pel documental Caras y lugares, un altre favorit en la festa gran de diumenge.