Les delicades estampes d'Ito Shinsui omplen la Fundació Miró

El 1917, Joan Miró encara no havia viatjat al Japó, no ho va fer fins al 1966, ni s’havia interessat per la influència del budisme zen en la creació, cosa que va passar als anys 40 i 50, però sí quemostrava tirada per la cultura japonesa, com molts dels artistes de principis del segle XX. Una admiració que el pintor va deixar clara a 'Retrat d’Enric Cristòfol', en què va incloure, a manera de collage, una estampa japonesa de les moltes que tenia al seu taller. «No la va pintar, sinó que la va incorporar. Tot un homenatge a aquest art», afirma Marko Daniel, director de la Fundació Miró. 

L’oli llueix normalment a les sales del Moma de Nova York i feia 25 anys, des que es va celebrar el centenari del pintor el 1993, que no trepitjava el centre de Montjuïc. Ara està penjat en una de les parets de la fundació, fins al 20 de maig, juntament amb 60 gravats sobre fusta d’Ito Shinsui (1898-1972), el gran mestre del shin hanga.

Tradició i modernitat és el nom de l’exposició, un títol que evidencia l’essència d’aquest moviment, el shin hanga, hereu de l’ukiyo-e i nascut d’això, de la tensió entre la tradició i la modernitat que van viure les arts al Japó després de la reinstauració del poder imperial el 1868 i l’obertura cap a Occident. Llavors, les noves tècniques van arribar al país i la fotografia i la litografia van deixar obsoleta la tradició artesanal del gravat sobre fusta. De manera que el molt històric i respectat ukiyo-e, amb totes les seves imatges de cortesanes, samurais, geishes i actors de kabuki, va deixar d’interessar al país. I així va iniciar el seu declivi. Paradoxalment, mentre que al Japó es menyspreava, a Occident s’apreciava cada vegada més i la demanda d’obres dels grans artistes del gravat, com Utamaro i Hokusai, va augmentar considerablement. La suma de les dues situacions va fer que hi hagués un replantejament identitari japonès i un retorn als valors autòctons.

PRINCIPALS PROMOTORS 

I així va aparèixer el shin hanga, moviment que va reprendre la tècnica tradicional de l’ukiyo-e però amb una estètica més contemporània. Els grans promotors van ser l’editor Watanabe Shozaburo i el gran artista Ito Shinsui. El primer va arribar al segon quan va quedar fascinat al veure en una exposició el quadro Davant del mirall. Li va proposar convertir-lo en una estampa. Va ser la primera de moltes. La majoria, retrats de dones precioses, anomenats bijinga; la resta, gravats de paisatges (fukeiga), menys coneguts però de gran valor artístic per la seva originalitat. Davant del mirall obre la mostra i llueix juntament amb Dona vestida amb faixa obi, obra que permet a la comissària de l’exposició, i neta de l’artista, Akiko Katsuta, fixar l’atenció en la perfecció i el detall dels gravats: el color rosat de les ungles i del lòbul de l’orella són fruit d’això i del fet que les peces no han perdut color perquè no s’han mostrat mai. La minuciositat de la tècnica queda clara també amb la demostració del procés d’estampació feta in situ per un altre mestre, Takuya Okada. I per les 36 planxes necessàries per arribar al gravat final dels cabells, que també s’exhibeixen en l’exposició.

GRAN COL·LECCIONISTA

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Les obres arriben de la mà de Kazumasa Katsuta, gran col·leccionista de Miró amb un dipòsit de 32 obres a la fundació que posa de manifest la relació entre l’obra mironiana i el pensament i l’art japonesos. Vincle que no es limita a la col·lecció d’estampes o a l’interès pel budisme zen. Hi ha també la importància del gest, molt relacionat amb la cal·ligrafia japonesa, que és bàsicament gest, com ho són els tríptics Pintura sobre fons blanc per a la cel·la d’un solitari i L’esperança del condemnat a mort, que Miró va pintar el dia que van executar Salvador Puig Antich. I la rellevància del triangle, el cercle i el quadrat, elements budistes, en molts dels dibuixos del pintor.

En total són 60 gravats de Shinsui, escollits per la comissària per la seva bellesa, i un oli de Miró per a una exposició que s’emmarca en el programa d’actes commemoratius dels 150 anys de relacions entre el Japó i Espanya.