El fiscal demana 9 anys de presó per a Falcones per defraudar Hisenda

La Fiscalia de Barcelona reclama nou anys de presó i multes per un import total de 2,9 milions d'euros per a l'escriptor i advocat Ildefonso Falcones i la seva dona, María del Carmen Rosich, per presumptament defraudar a Hisenda 1,4 milions d'euros Hisendaentre el 2009 i el 2011 pels drets d'autor de les seves novel·les L'església del mar, La mà de Fàtima i L'església del marLa mà de FàtimaLa reina descalça Segons l'acusació pública, l'escriptor, amb la col·laboració del seu germà Rafael, per a qui el fiscal sol·licita sis anys de presó, va utilitzar un entramat de societats domiciliades a la República Dominicana, Xipre, Irlanda i les illes Caiman.

L'escrit d'acusació, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, assenyala que Falcones, la seva dona i el seu germà "van desenvolupar una conducta de defraudació a la Hisenda pública espanyola" durant tres anys, i per això li atribueix tres delictes fiscals i demana tres anys de presó per cada un. Durant el període referit, apunta el fiscal Pedro Castro, els ingressos econòmics del matrimoni provenien, en gran part, dels drets d'autor generats per aquelles tres obres de l'escriptor, tant en les edicions espanyoles com en les estrangeres.

La fiscalia sosté que Falcones i la seva dona, "per evitar el pagament degut de les obligacions tributàries" i "assistits" per Rafael Falcones, "van idear un sistema" pel qual van transmetre els drets d'autor de les obres a societats estrangeres que aparentment no tenien relació "formal" amb el matrimoni. D'aquesta forma, el 2004 l'escriptor va cedir a una societat seva i de la seva dona (Bufete Falcones, representada pel germà) la totalitat dels drets d'autor de L'església del mar a canvi de 3.000 euros. Un any després, aquesta firma va transmetre el 80% dels drets econòmics sobre aquesta obra per un import de 60.929 euros a una companyia dominicana (Inversiones Neagh). Una part d'aquests diners va sortir d'un compte obert en un banc d'Irlanda.

Obres futures

En aquesta mateixa línia, l'any següent, el 2006, Bufete Falcones va encarregar a l'escriptor, mitjançant un contracte, l'elaboració de fins a 10 obres literàries a canvi d'una retribució anual de 36.000 euros, i la societat es quedava amb el 80% dels drets sobre aquestes obres. El 70% d'aquests drets van ser venuts després a la societat dominicana Inversiones Neagh per 250.660 euros, dels quals consten tres pagaments: dos pagaments procedents dels Estats Units i l'altre d'Irlanda. No obstant, concreta la fiscalia, la cotitularitat dels drets d'autor de les obres està en realitat en poder d'altres empreses: una d'irlandesa i una de xipriota. Aquesta última, al seu torn, participada per una firma constituïda a les illes Caiman.

Notícies relacionades

Ildefonso Falcones nega davant el jutge que hagi defraudat 1,47 milions d'euros

L’encara incert futur de les pintures de Sixena: ¿tornaran a Aragó o seguiran al MNAC?

L'acusació detalla que, tot i l'existència d'aquest entramat societari, l'editorial que publica els llibres de Falcones ha assegurat que les negociacions dels contractes sempre eren amb l'escriptor i amb el seu germà, aquest com a representant de Bufete Falcones.

El novembre del 2015, Falcones va declarar davant el jutge que va vendre els drets d'autor de L'església del mar i altres obres al seu germà per les dificultats econòmiques que passava, i va negar haver defraudat els 1,47 milions d'euros a Hisenda. El novel·lista, defensat per l'advocat Emilio Zegrí, va afirmar que desconeixia l'existència de l'entramat societari a l'estranger. El març del 2016, el jutjat va arxivar el cas, però després es va reobrir i ara arriba l'escrit d'acusació, després de fracassar les negociacions que els representants de l'escriptor havien mantingut amb la fiscalia.