El bisbat de Barbastre reclama per via civil els 111 béns de la Franja

El Bisbat de Barbastre-Montsó va presentar ahir una demanda per la via civil per reclamar la devolució d’un total de 111 béns provinents de les parròquies d’aquesta diòcesi que actualment són al Museu de Lleida. La demanda ha sigut cursada en el seu propi nom i en representació de més de 40 parròquies de la seva diòcesi contra el Consorci del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, per retenir les esmentades peces, i contra el bisbat lleidatà, perquè és qui les té en dipòsit. Segons va informar el Tribunal Superior de Justícia d’Aragó (TSJA), la demanda ha recaigut al Jutjat de Primera Instància número 1 de Barbastre.

L’objectiu de la demanda és posar fi a un problema que es va iniciar el 1995, quan la Santa Seu va decidir complaure la Conferència Episcopal Espanyola en el seu desig d’adequar els límits religiosos als provincials i va segregar les parròquies aragoneses del Bisbat de Lleida que van passar a la Diòcesi de Barbastre-Montsó. Amb aquell gest es va posar fi a vuit segles d’història comuna alhora que es va obrir el meló dels litigis, ja que el Museu Diocesà ha sigut el que ha conservat, custodiat i restaurat des de sempre els béns retirats del culte per les esmentades parròquies en el seu moment.

LITIGI ECLESIÀSTIC / La Diòcesi de Barbastre-Montsó, a càrrec d’Ángel Javier Pérez Pueyo, assegura que «sempre» ha volgut mantenir i construir unes «bones relacions de veïnatge» amb Lleida, «molt més entre diòcesis germanes de comunitats veïnes». Però ara ha decidit recórrer a la via civil davant la negativa a la petició de traslladar els béns a Aragó malgrat la sentència favorable del Suprem Tribunal de la Signatura Apostòlica. Aquesta va arribar després d’un llarg litigi eclesiàstic: es va decidir que les 111 peces que es reclamen es trobaven al Bisbat de Lleida a títol de dipòsit i no de propietat, i s’obligava a traslladar-les a Barbastre-Montsó.

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

També ha precisat que manté la voluntat d’«establir ponts de col·laboració» en projectes culturals, artístics, religiosos i econòmics, tant a Aragó, com també amb «la comunitat germana de Catalunya». «L’objectiu és mostrar la realitat d’una institució, l’Església, que humanitza i crea riquesa, no només econòmica sinó també en aquells valors que construeixen la persona», apunten les mateixes fonts.

La via civil ja ha donat un bon resultat a Aragó anteriorment. De fet, només han transcorregut dos mesos des de l’execució provisional de la sentència d’un jutjat Osca que va permetre al Govern aragonès entrar al Museu de Lleida i traslladar a Sixena 44 peces, a l’espera de la resolució dels recursos presentats davant el Tribunal Suprem.