ELS GUARDONS DEL CINE ESPANYOL

Goya 2018: ells també maquillen

Les quatre pel·lícules candidates al premi al millor maquillatge i perruqueria tenen homes als seus equips

Gorka Aguirre, d''Handia', i Óscar del Monte, de 'Pieles', són especialistes en pròtesis i efectes

oscardelmonte

oscardelmonte

4
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

El Goya al millor maquillatge i perruqueria serà aquest any per a un home. Les quatre pel·lícules que competeixen en aquesta categoria –un terreny que habitualment es considera un àmbit femení– tenen almenys un home a l’equip: Paco Rodríguez (Abracadabra), Gorka Aguirre (Handia), Sergio Pérez i Pedro de Diego (Oro) i Jesús Gil i Óscar del Monte (Pieles). ¿Això significa que les coses estan canviant i que hi ha més paritat en la indústria? No. Almenys, no tant.

Gorka Aguirre (Handia) i Óscar del Monte (Pieles) aspiren al premi al millor maquillatge, però la seva especialitat no és el fond de teint, ni el rímel ni l’ombra d’ulls ni l’assecador de cabells. El seu terreny són els efectes de maquillatge. Fins fa uns anys, l’Acadèmia de Cine els englobava en la categoria d’efectes especials. Ara estan en la de maquillatge i perruqueria.

Pròtesi per a les mans del gegant d''Handia'. / DAVID HERRANZ

Dents, mandíbules, orelles i mans

Handia i Pieles són, a priori, les pel·lícules favorites per conquistar el guardó. Només la pròtesi de Macarena Gómez en el debut d’Eduardo Casanova (l’actriu estava completament cega) costava una hora i mitja de posar. Mentrestant, el gegant protagonista d’Handia portava unes pròtesis per separar les dents, unes altres per eixamplar la mandíbula, uns separadors d’orelles i unes mans de silicona més enllà de les seves.

El basc Gorka Aguirre –que aspira per primera vegada al Goya– i el madrileny Óscar del Monte –que ja va ser nominat per No habrá paz para los malvados– competeixen pel premi més important del cine espanyol. Són rivals i també amics (van treballar junts fa temps en el mateix estudi). Tots dos van començar a estimar la seva professió a partir del  cine de terror.

El xarop de la pastisseria

«Jo treballava en una pastisseria i sempre estava traient xarop de maduixa per després fer maquillatge de sang a casa», explica Aguirre, que al seu poble era conegut com el pastisser. Va començar a treballar de la mà del cineasta i veí Koldo Serra i actualment té amb la seva sòcia un estudi d’efectes de maquillatge a Getxo (Bilbao) on creen de tot: des d’un braç amb símptomes de pesta bubònica a un cérvol pràcticament real. Aguirre ja va col·laborar en l’anterior pel·lícula dels directors de Handia, Loreak, on va modelar el cadàver del protagonista. També va construir cossos sense vida A Lasa y Zabala (Pablo Malo, 2014) i a Gernika (Koldo Serra, 2016). «Són escenes que l’espectador veu durant qüestió de segons, però el nostre treball ha de ser perfecte i realista. Els cadàvers de Lasa i Zabala, per exemple, tenien menys costelles perquè ens havíem de basar en fets reales», explica

Gorka Aguirre, en el rodatge de 'Loreak', l'anterior pel·lícula dels directors d''Handia'. / DAVID HERRANZ

El treball va ser complicat a Handia, on els directors Jon Garaño i Aitor Arregi no volien un 'home elefant', sinó un ser turmentat, un gegant basc real del segle XIX que es passeja per mig Europa com una atracció de fira  en el seu descomunal cos (2,42 metres). Mà a mà amb la seva sòcia, Aguirre va treballar per donar aspecte de gegantisme a l'actor Eneko Sagardoy.

Making of de la pel·Lícula ’Pieles’ amb impressionants efectes especials i caracteritzacions. / periodico

Un anus a la boca

l el treball va ser complicat a Handia, on els directors Jon Garaño i Aitor Arregi no volien un home elefant, sinó un ésser turmentat, un gegant basc real del segle XIX que es passeja per mig Europa com una atracció de fira mostrant el seu descomunal cos (2,42 metres). Mà a mà amb la seva sòcia, Aguirre va treballar per donar aspecte de gegantisme a l’actor Eneko Sagardoy.

Óscar del Monte també insisteix que els personatges de Pieles –una noia amb un anus a la boca, un jove amb la cara cremada, una prostituta sense ulls– havien de ser creïbles i versemblants. Són persones amb tares físiques importants, però no podien quedar ridículs. Propietari d’un estudi a Madrid i professor d’una escola d’imatge i so on imparteix classes de creació de pròtesis, Del Monte va treballar colze a colze amb Eduardo Casanova per donar vida als personatges del guió. «Ha sigut un procés molt llarg i molt artesanal. Les pròtesis no són reutilitzables i cada dia de rodatge havíem de posar-ne una de nova als actors. En el cas de Jon Kortajarena havíem d’injectar-li els cabells d’un en un».

Notícies relacionades

Igual que Aguirre, Del Monte va començar a estimar la seva professió gràcies al cine de terror. Freddy Krueger i el Michael Jackson de Thriller li van inocular el verí dels efectes de maquillatge, una disciplina que ja està molt professionalitzada a Espanya, però que segueix a anys llum d’altres països, com la Gran Bretanya i els Estats Units. «Aquí som una mica homes orquestra, fem de tot», explica Del Monte. «En el cinema britànic hi ha un tècnic només per a lentilles i un altre, per exemple, per a pròtesis dentals. A Espanya és inimaginable aquest nivell d’especialització», afegeix Aguirre.

«Tenim passió pel nostre ofici, que és molt vocacional», resumeix Aguirre. «Som tècnics i fem el que ens demanen, però reconec que el missatge que ofereix Pieles [un cant a la diferència] és fantàstic i a mi, personalment, m’ha aportat molt –afegeix Del Monte–. Això sí, la meva mare em segueix preguntat per què em dedico a fer coses tan lletges».