Premis Gaudí, un aniversari sense pastís

El cine català celebra avui la seva festa anual, la que ja serà la desena edició dels premis Gaudí. La cerimònia d’entrega dels guardons de l’Acadèmia del Cinema Català, que acollirà per tercer any consecutiu l’Auditori del Fòrum de Barcelona, es preveu amb un guió marcat per, en paraules de la seva presidenta, Isona Passola, la «complexa situació» política i cultural que viu Catalunya. Això es farà notar al pati de butaques, en el qual entre els 2.000 convidats no hi haurà ni president de la Generalitat ni conseller de Cultura. «Malgrat no tenir conseller, honrarem la lluita perquè el nostre cinema es conegui i es normalitzi», va asseverar Passola durant la foto de família dels nominats. La directora de l’Acadèmia va avançar que aquesta nit (21.55, a TV-3) se sentiran discursos crítics en una gala reivindicativa i carregada d’ironia que conduirà l’actor David Verdaguer, un dels nominats, i que dirigirà Lluís Danés. «No serà revengista, sinó molt emocional i potent», va comentar sobre la part més política.

A la cerimònia, el cine català apuntarà clarament contra dos cops durs que han tacat el seu present i han enfosquit el seu futur. Primer, l’anul·lació de l’impost a les operadores amb fins audiovisuals per part del Tribunal Constitucional després d’un recurs del PP. I segon, la situació financera de TV-3, el gran motor del cine català, agreujada per la recent reclamació d’Hisenda de l’IVA de les subvencions. Tot això l’any en què se celebra la desena edició dels premis, una cosa semblant a un aniversari sense pastís. 

El poder del cine

El poder transformador del cine serà el fil conductor de la gala, que, inspirada en una frase de Georges Méliès, tindrà com a lema ¡Deixeu-nos somiar! . L’aniversari dels premis es farà notar durant la cerimònia, que homenatjarà les nou produccions que han aconseguit el Gaudí a la millor pel·lícula. Pel que fa als favorits, parteixen amb més nombre de candidatures Incerta glòria, d’Agustí Villaronga, i Estiu 1993, de la debutant Carla Simón, amb 16 i 14 nominacions respectivament. Els segueixen els films d’Isabel Coixet, La llibreria, amb 12, i Tierra firme, de Carlos Marques-Marcet, amb 11. Aquestes quatre pel·lícules competeixen en categories (n’hi ha un total de 22) com direcció, guió, direcció de producció, fotografia, vestuari, so. 

No pugnen entre elles per ser la millor pel·lícula, ja que els Gaudí distingeixen entre films en català i en llengua no catalana. La primera categoria se la disputen Brava (tres nominacions), Estiu 1993, Incerta glòria i La película de nuestra vida. Júlia ist (dues nominacions), La llamada (tres candidatures), Tierra firme i La llibreria opten al premi a la millor pel·lícula en llengua no catalana. Tots els films anteriors sí que competeixen pel guardó que atorga el públic al millor film, una nova distinció que amanirà aquesta desena edició.

Més dones nominades

Notícies relacionades

'Incerta glòria': l'estratègia de l'aranya

Set noves produccions en la temporada del Liceu

En els primers premis Gaudí, el 2009, només tres dones van aconseguir un guardó (a més de la millor actriu principal, Anna Lizaran, i la secundària, Penélope Cruz). Neus Ollé va compartir el premi a millor fotografia amb Jimmy Gimferrer per El cant dels ocells, la cantant de Giulia Tellarini va fer el mateix amb la seva banda per la millor música original (Vicky Cristina Barcelona) i l’actriu Mercè Sampietro va guanyar el guardó a millor curtmetratge per Turismo. 

Avui Sampietro rebrà el premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter per la seva trajectòria en una nit en què la presència del talent femení es veurà reflectida en més d’un 40% de les nominacions, el doble que l’any anterior. «M’agrada que la paritat vingui així, sense buscar-la. Totes les nominades ho són per la qualitat de la seva feina. Ningú ha votat pensant en la paritat, encara que és una cosa que ens ha d’importar i anar a més», va valorar Passola al conèixer els nominats. Però el 40% encara no és igualtat. «S’ha de seguir lluitant perquè les dones tinguin més presència en el cine i en el món audiovisual», va sentenciar la jove cineasta Carla Simón.