1
Es llegeix en minuts
winfrey

winfrey / Paul Drinkwater (AP)

Com era lògic i previsible, diumenge passat el lliurament dels Globus d’Or es va convertir en un acte de denúncia de l’assetjament i els abusos sexuals a Hollywood. Tots els convidats es van vestir de negre com a protesta i, al centre de la vetllada, el discurs compromès i activista d’Oprah Winfrey –que va rebre un premi honorífic– va actuar com a consciència col·lectiva de tota una comunitat privilegiada. La seva reivindicació del poder de les dones per alçar la veu i donar a conèixer la seva veritat –va dir–, juntament amb la dels homes que trien escoltar-les, anava «més enllà de cultures, geografies, races, religions, opcions polítiques i llocs de treball». Va ser una intervenció apassionada i alhora molt mesurada per arribar a tothom, i potser també va ser un discurs polític, de precandidata demòcrata que podria ser l’antídot de Donald Trump.

A mesura que creix la llista d’assetjaments, iniciada fa uns mesos amb el productor Harvey Weinstein, també sorgeix un element de conflicte: ¿què fem amb les obres d’aquests artistes? ¿Podem seguir gaudint de les seves pel·lícules i oblidar-nos del «monstre» que les va fer? Com que s’escuda en uns valors tradicionals i força puritans, la reacció dels nord-americans sol ser visceral, extrema i poc matisada, amb un toc d’hipocresia. D’un dia per l’altre, els culpables s’han convertit en empestats que no es mereixen res, ni tan sols la presumpció d’innocència abans del judici. Així, a la mateixa cerimònia dels Globus d’Or, el presentador Seth Meyers va fer algun acudit a costa de Kevin Spacey i el seu talent com a actor –un talent que fins fa quatre dies tothom admirava–. Un pas més enllà, encara, s’ha fet públic que el director Ridley Scott ha esborrat amb mitjans digitals l’actuació de Spacey de la seva pròxima pel·lícula, Tots els diners del món. Sembla una decisió més econòmica que simbòlica, perquè és obvi que eliminant la persona no s’elimina el problema. De fet, fins i tot és contraproduent, perquè se’l deshumanitza, com si ja no existís. A la novel·la 1984 de George Orwell, l’Estat corregia el passat incòmode. Ara Scott vol corregir el futur.