Anar al contingut

CONCERT A GINEBRA

L'orquestra del Liceu triomfa al Concert dels Drets Humans

La formació, dirigida per Josep Pons, va actuar sota la cúpula de Miquel Barceló al palau de les Nacions Unides de Ginebra

Rosa Massagué

L'orquestra del Liceu triomfa al Concert dels Drets Humans

V MARTIN

La bella i intrigant cúpula de Miquel Barceló al palau de les Nacions Unides de Ginebra va acollir ahir per quart any consecutiu el Concert dels Drets Humans protagonitzat per primera vegada per l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu sota la direcció de Josep Pons. El concert, davant dels més de 600 espectadors asseguts als pupitres de la sala de conferències, i retransmès per televisió i en streaming, va ser saludat amb nombrosos aplaudiments.

El concert va tenir un protagonista invisible, però molt present. Pau Casals, que representava un traç d’unió entre l’orquestra del Liceu i Nacions Unides. Casals, a qui Pons va definir com un «patriota i un col·lega» i un músic que es negava a tocar en països que recolzaven règims feixistes, va ser durant sis mesos vio-loncel·lista solista d’aquesta orquestra en el seu retorn dels seus estudis a París i, més tard, el compositor de l’himne de l’ONU. El bis que va oferir l’orquestra va ser precisament l’himne en la  versió orquestral que el públic va saludar al final dempeus.

PECES VOCALS PER OBRIR I TANCAR

El programa del concert es va obrir i tancar amb peces vocals. «Som una casa lírica i la veu hi ha d’estar present», havia dit el director. Com a aperitiu, la mezzosoprano xinesa Huiling Zhu va interpretar l’ària Ombra mai fu, de l’òpera Ser-se, de Georg Friedrich Händel. Va seguir amb el que el mestre havia definit com a rock and roll comparant-la amb una explosió. Era la Simfonia núm. 7 de Ludwig van Beethoven, que el mateix compositor considerava com una de les seves millors obres, i un altre geni de la música, Richard Wagner, la va definir com «l’apoteosi de la dansa» pels seus ritmes vivaços. Pons realçava aquest motor rítmic que té l’obra a partir del cant percutant de la guatlla.
  

  El programa va acabar amb les Quatre últimes cançons, de Richard Strauss, temes amb els quals el compositor s’acomiadava del món de forma serena. La soprano Erin Wall
va interpretar aquest cicle crepuscular. La cantant canadenca que ha interpretat molts papers mozartians i ara de Strauss estarà al Liceu la temporada 2019-2020. Christina Sheppelmann, directora del teatre de la Rambla, no revela res més.

CONJUNT AL COMPLET

En aquesta ocasió històrica per a l’orquestra del Liceu, el conjunt estava al complet. Només hi faltava un instrument, la celesta, que es va quedar a Barcelona. El volum de l’instrument –donat el reduït espai per a l’orquestra a l’escenari de la sala i que la seva intervenció es limita a l’obra de Strauss i es redueix a unes quantes notes– va motivar que es quedés a casa.

QUARTA EDICIÓ

Aquesta és la quarta edició del Concert dels Drets Humans organitzat per la Fundació Onuart amb motiu del dia en què es commemoren aquests drets. En la primera cita, la’ny 2014, van protagonitzar el concert els cantants Juan Diego Flórez i Pretty Yende amb l’Harmonia Symphony Orchestra dirigida per Pablo Mielgo.

La segona i tercera edició d’aquest concert van ser interpretades per la West East Divan sota la direcció de Daniel Barenboim. La pròxima cita pretén ser extraordinària, ja que coincideix amb el 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans i també amb els 10 anys de la inauguració de la cúpula pintada per Barceló. Segons Miguel Ángel Moratinos, president d’Onuart, totes les opcions al voltant dels intèrprets estan obertes: «Pot ser l’Orquestra del Liceu o pot ser Daniel Barenboim, no hi ha una decisió definitiva», va dir. El grup Mediapro produïa aquest concert, que es podrà veure en diferit per diversos canals de televisió.