Arturo Pérez-Reverte i la novel·la històrica: parlar de què oculten les banderes

Saber que quan cremen Sarajevo, Beirut o Nicòsia, aquestes mateixes flames són les que van consumir Troia, Constantinoble i Jerusalem. O més ben dit, que qui «tortura, viola, mata i crema», tant als llocs on Arturo Pérez-Reverte va treballar com a periodista com a les ciutats els saquejos de les quals va llegir en els clàssics, sempre és el mateix, el «gènere humà». Aquesta és la lliçó de la novel·la històrica o, novament més ben dit, de la història en general. Una constatació que «consola» i «ajuda a acceptar el dolor de la realitat». «I sobretot m’ajuda a estar previngut». No estava gaire optimista l’escriptor en el seu parlament d’acceptació del premi Barcino, ahir a la tarda, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Un acte que va obrir la cinquena edició del festival Barcelona Novel·la Històrica, que se celebra a la Biblioteca Jaume Fuster fins divendres.

 No és pessimisme, va assegurar el creador del capità Alatriste, sinó realisme. «El món és un lloc hostil, perillós i poblat per éssers perillosos, els éssers humans». En el seu discurs sobre com entendre la novel·la històrica, Pérez-Reverte va brindar dues lliçons que es remunten a les seves lectures infantils i juvenils de Dumas, Defoe, Galdós, Dickens o Valle-Inclán.

La primera lliçó pot servir per aprendre del passat i explicar el present, perquè la bèstia humana sempre està repetint la seva història, però «el gran error, gravíssim, és mirar el passat amb els ulls del present». Amb Oro (la pel·lícula encara no estrenada d’Agustín Díaz Yanes basada en un relat seu inèdit) en la ment, va precisar que «el passat no s’entendrà mai si es mira des del bonisme de la societat actual, dels drets humans i les oenagés», sinó des de la mentalitat dels protagonistes de la història. És necessari veure el passat «des d’allà». «Que passessin un món a sang i foc, el genocidi, la barbàrie, els temples destruïts, les matances d’indígenes, els gossos amb què els caçaven», va dir, només es pot explicar des de la visió d’«aquells pagesos que vivien sota reis incapaços, ministres corruptes i capellans fanàtics, aquella gent que sortia de vuit segles d’apunyalar moros o apunyalar-se entre ells» i als quals es deia «que a Amèrica podien trobar fama i fortuna, or i índies guapes».

Notícies relacionades

L’encara incert futur de les pintures de Sixena: ¿tornaran a Aragó o seguiran al MNAC?

Nathy Peluso fa vibrar el Sónar amb un enèrgic directe

Segona lliçó. Recordant el quadro de La rendició de Breda –un dels gravats que penjaven a la biblioteca del seu avi, que va marcar la seva infància– s’ha de tenir clar que el protagonista de l’escena no devia ser ni el general Ambrosio Spinola ni l’holandès que li oferia les claus de la ciutat. «Eren les llances d’aquells soldats que no es veien i que eren els que havien fet la feina bruta, els que tapaven els generals, els cavalls… i les banderes».

El programa de la setmana

Aquest any, la setmana Barcelona Novel·la Històrica dedica especial atenció a l’Amèrica Llatina, en una part del programa planificada per Aurelio Major, i inclourà debats amb autors com Jorge Edwards, Rafel Nadal, Ferran Sáez, Rafael Argullol i Laura Restrepo. Avui, Albert Serra i el creador d’El Ministerio del Tiempo, Javier Olivares, abordaran les adaptacions de la història en els mitjans audiovisuals.