EN TERRA DE FARAONS

El peix que es va menjar el fal·lus d'Osiris

La missió arqueològica que dirigeix el doctor Josep Padró a l'antiga ciutat egípcia d'Oxirrinc celebra els seus 25 anys de descobriments

El peix que es va menjar el fal·lus d'Osiris
El peix que es va menjar el fal·lus d'Osiris
El peix que es va menjar el fal·lus d'Osiris
El peix que es va menjar el fal·lus d'Osiris
El peix que es va menjar el fal·lus d'Osiris
El peix que es va menjar el fal·lus d'Osiris

/

4
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L'antiga ciutat egípcia de Per-Medjed, en grec Oxirrinc, a 190 quilòmetres al sud del Caire, deu el seu nom a un tipus de peix de riu, símbol de la localitat i de la seva deessa principal, Tueris. Però aquesta humil espècie va tenir al seu dia, segons la mitologia del país dels faraons, l’important paper d’haver-se menjat el fal·lus del déu Osiris després que aquest fos desmembrat pel seu germà Seth. En realitat, gràcies a aquell oxirrinc la deessa Isis va poder recuperar el preat membre i concebre Horus. Segles després, un equip d’egiptòlegs dirigit pel doctor Josep Padró va trobar sota la sorra que cobria la població, com una ofrena votiva, uns 7.000 oxirrincs, la meitat momificats, de totes les mides (de 15 centímetres a un metre de longitud), disposats per capes. Aquesta ha sigut una de les fites de l’expedició arqueològica impulsada pel catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona (UB) i fundador de la Societat Catalana d’Egiptologia (SCE), una longeva missió que celebra ara els seus 25 anys amb unes jornades, demà, a l’Hotel Jazz de Barcelona.

Restes d'oxirrincs. / MISSIÓ ARQUEOLÒGICA OXIRRINC

Després d’un quart de segle de campanyes a Oxirrinc (la pròxima està prevista per a aquest mateix novembre), Padró, ara jubilat però encara al capdavant dels treballs en el que és un dels cinc jaciments més importants del país, segueix sentint «el pes de la responsabilitat de portar a terme una arqueologia certament aventurera». 

Va començar amb un grup d’uns sis egiptòlegs i avui compta amb un equip multidisciplinari de 21 experts. Entre ells figuren Maite Mascort, vicepresidenta de la SCE (entitat que patrocina l’excavació juntament amb la UB, la Universitat Paul Valéry 3 de Montpellier i la Fundació Palarq), i Esther Pons, conservadora del Museu Arqueològic Nacional. 

Més de cent mòmies embenades de l'època ptolemaico-romana. / MISSIÓ ARQUEOLÒGICA OXIRRINC 

UN CENTENAR DE MÒMIES APILADES 

La missió excava des del 1992 la necròpolis de la ciutat, situada geogràficament en un enclavament, apunta Pons, «que era una porta cap als deserts occidentals per la qual passaven les caravanes de comerciants, situada en un braç molt cabalós del Nil amb un important port». Les seves èpoques d’esplendor van ser l’època saïta, des del 664 aC, i la grecoromana, encara que la seva activitat va seguir fins a l’època cristiano-bizantina, al segle VII dC. Han trobat tombes de tots aquests períodes, com la número 19, a la qual s’accedia per un pou i que atresorava, apilades, un centenar de mòmies romanes, totes embenades i algunes amb cartonatges, d’homes i dones, adults i nens. «Al ser tantes, el Servei d’Antiguitats egipci no disposa d’un lloc on traslladar-les i encara no hem pogut estudiar-les en detall», assenyala l’arqueòloga.

MISSIÓ ARQUEOLÒGICA OXIRRINC / Estàtua del déu Osiris de l'interior de l'Osireion.  /

«En tombes de l’època romana hem vist individus momificats, cosa pròpia del món egipci, no del romà, i amb decoració mixta, amb déus egipcis i túniques i pentinats romans en el cartonatge. Això prova el sincretisme entre els costums funeraris de les dues comunitats», afegeix Pons, que en la jornada de demà parlarà sobre Les llengües d’or en l’inframon. 

Es refereix a les làmines d’or d’uns tres centímetres, amb forma de llengua, trobades en algunes mòmies, cosa molt poc comuna a l’Antic Egipte. «L’or és un material noble i representa la indestructibilitat dels déus. Pot ser que aquestes làmines mantinguin la reminiscència del ritu funerari egipci de l’obertura de la boca o el romà i grec de posar una moneda per pagar Caronte, el barquer que portava al més enllà», detalla.

L’OSIREION I L’AIXOVAR D’ESCRIBA 

A Padró, el descobriment d’aquests 25 anys que més impressió li va causar va ser l’Osireion, un temple subterrani dedicat a Osiris. «Ens va descol·locar, és un monument únic. En van existir molts però només es conserven aquest i dos més, un a Karnak i un altre a Abidos, però són de tova. El nostre és de pedra, té inscripcions i contenia molts objectes», recorda. Entre ells, una escultura jacent del déu de gairebé quatre metres, amulets, cons, ceràmica... repartits entre una gran sala i unes fornícules laterals.  

  

Pons destaca també, de l’època cristiana, l’aixovar funerari d’un jove de 16 anys no momificat que consistia en un set d’escriba, una troballa gens comuna. «Els tremps, una capseta de bronze amb tinta resseca... potser era un aprenent», aventura a dir. I paleocristiana és la basílica de 90 metres, amb cinc naus i una cripta a la part inferior amb textos en grec i copte. 

ESPLENDOR PERDUDA 

Notícies relacionades

Padró no pot evitar parlar «dels vius». «Causa impressió veure com era fa 3.000 anys una ciutat com Oxirrinc, que calculem que va tenir un teatre en l’època romana amb capacitat per a uns 30.000 espectadors, i avui és un poblet minúscul, amb gent que mai ha anat al cine o al teatre. És el tercer món».

Al final de la passada campanya van descobrir una estructura circular de totxo cuit de 10 metres de diàmetre i, per ara, de quatre metres de profunditat. Encara no saben què pot ser, potser una edificació hidràulica, o per què es va utilitzar. Només van arribar a temps d’excavar el 10%. Els treballs continuen.