Pavvla, rere un espès vel

Les cançons de 'Creatures', el primer disc de Pavvla, sonen vulnerables i una mica tèrboles, amb una veu confessional flotant sobre un paisatge tenyit de sons microscòpics. Pavvla és Paula Jornet, actriu que desenvolupa ara una identitat paral·lela en la música amb bona fortuna: després de passar per escenaris com el Primavera Sound i el Mercat de Música Viva, actua aquest vespre al Barts Club (21.00 hores; obrirà Estúpida Erikah), dins del Curtcircuit.

Pavvla va començar sent una cantautora de veu i guitarra acústica, si bé en poc temps s’ha transformat en una creadora oberta a l’experimentació amb ambients i textures electròniques. De la fricció entre els dos perfils està fet 'Creatures'. Crescuda en una llar rica en estímuls sonors (el seu pare és el muntador musical de TV-3 conegut com a Panchulo), va esbossar les seves primeres cançons d’adolescent, utilitzant l’anglès com a maniobra de distracció. «Perquè els meus pares no entenguessin el que cantava», riu. Als 16 anys, en fa cinc, va començar a penjar maquetes a la xarxa, mentre el seu personatge d’Ariadna a la sèrie 'La Riera' es feia popular a les sobretaules.

De Sant Cugat a Brighton

Amb els estalvis obtinguts amb la seva feina a TV-3 va decidir estudiar composició a Brighton. «Tenia ganes de dedicar-me del tot a això. Allà vaig començar a tocar amb assiduïtat en bars i, sense saber-ho, vaig escriure les cançons del futur disc», explica. Fitxada pel petit segell Luup Records, de Blanes, va llançar els primers senzills, 'Young' i 'Skin', que van precipitar un bolo al Primavera Club del 2016.

I d’allà a 'Creatures', on fon el seu intimisme amb la guitarra amb paisatges de fons més abstracte, fruit de la seva aliança amb el productor Aleix Iglesias. «A poc a poc em vaig veure més segura de ficar-me en sons més grans, amb bombos o guitarra elèctrica. Ho vam fer entre tots dos», assenyala. Una música, amb tot, d’una subtilesa insinuant, que ella veu «tapada per un vel fosc, coberta i delicada a la vegada». Ara, un any després de gravar-lo, li veu una identitat de la qual en aquell moment no era conscient. «Crec que reflecteix el meu comiat de l’adolescència, perquè parla de pors i inseguretats, i transmet nostàlgia».

El moment i la distància

Amb aquestes bases instrumentals una mica fantasmals, la veu i el text adquireixen un paper destacat: estrofes que expressen «sensacions al voltant d’un moment, que deixo reposar i a les quals torno després per veure amb perspectiva», indica. No li importa que puguin tenir un aspecte encriptat. «M’agrada incloure-hi coses meves que només jo entenc».

Notícies relacionades

Teoria i sàtira de l’amistat

L’alquímia entre Proust i la seva jove majordoma

Pavvla desmenteix la regla segons la qual per sota dels 25 ja només existeixen el trap i el reggaeton. «Me’ls miro amb curiositat, però més aviat em cansen», al·lega. Admira Lorde («la vaig anar a veure al Sant Jordi Club i la tinc com a referent») i diu marcar distàncies amb el carril central de l’escena catalana. «No me'n sento del tot part», medita, encara que es veu a prop d’artistes com Clara Peya, Judit Neddermann, Núria Graham i Cala Vento, més enllà de les diferències estilístiques.

Al Barts Club repassarà 'Creatures' i presentarà algunes cançons noves i versions (Arctic Monkeys i Flume & Chet Faker) en format de trio. Tancada la fonda de 'La Riera', Paula Jornet serà al TNC al maig amb 'La importància de ser Frank', de La Brutal, i sospira per un futur en què pugui combinar la faceta interpretativa i la musical. «¡Tant de bo! Seria meravellós».