CRÒNICA DE CONCERT

Magdalena Kozená, en clau barroca i flamenca

La mezzo txeca fusiona al Liceu les arrels de les dues disciplines en un espectacular concert amb el 'bailaor' el Pipa i el seu grup

Magdalena Kozená, en clau barroca i flamenca
2
Es llegeix en minuts
César López Rosell
César López Rosell

Periodista

ver +

Sorprenent i original format, i més venint de qui venia. La mezzo Magdalena Kozená (Brno, República Txeca, 1973), esposa del gran director Simon Rattle i foguejada en mil batalles operístiques i del món del recital, va debutar dissabte al Liceu amb un espectacle de fusió integrat per obres d’autors del barroc espanyol alternades amb peces del flamenc interpretades pel bailaor de Jerez Antonio Ríos, el Pipa, i les cantaoras i guitarristes de la seva companyia. El quintet de música antiga Private Musicke, dirigit per Pierre Pitzl, la va acompanyar en les cançons del programa Amor: entre el cielo y el infierno i, en ocasions, va barrejar la seva música amb els tocs de les guitarres flamenques.

    

L’escàs públic que va acudir a aquesta suggerent oferta del Gran Teatre va acabar omplint els espais de les primeres files, des d’on va aclamar reiteradament els protagonistes d’una cita que ha passat, entre altres ciutats, per Budapest, París, Hamburg, Lisboa i Praga, a més de pel Teatro Real de Madrid. El cant sensible, elegant, ple d’intenció dramàtica i amb una bona dicció del castellà de Kozená, desplegat en obres de José Marín, Juan Hidalgo, Sebastián Duron, José Martínez de Arce, Jean-Baptiste Lully i anònims, va captivar la sala. Hi va haver passatges especialment sensuals propiciats pels envoltants moviments del Pipa al voltant de l’artista, embolcallant amb el seu ball algunes de les interpretacions.

    

Per moments se saltava de la serenitat i la melancolia celestials del barroc espanyol a la fogositat del flamenc, passant d’una estètica elegant i bellament melodiosa a la del tablao, representat pel ball gitano més pur del Pipa, el virtuosisme dels guitarristes, especialment Juan José Alba, i el cante sempre equilibrat i passional de Toñi Nogueredo i les germanes Zarzana. Ocuparia temps debatre si l’enllaç entre gèneres té algun sentit que vagi més enllà de la construcció d’un atractiu xou, però es pot dir que se non è vero, è ben trovato.

Notícies relacionades

L’ORIGEN DE L’ESPECTACLE

Aquest experiment va néixer d’unes classes de flamenc rebudes per la mezzo a Jerez de cara a la seva interpretació del rol de Carmen a Salzburg. Va ser tan fort l’impacte rebut per la cantant en la seva immersió en les arrels flamenques, que la seva curiositat la va portar a descobrir que aquest gènere va coincidir històricament amb  l’eclosió del barroc espanyol durant el Segle d’Or. Estirant el fil va sorgir aquesta proposta juntament amb el Pipa, plena de llum i color, ressaltada pel vestuari, que va oferir moments de fusió amb el cante en peces com Esperar, sentir, morir i amb el ball. Una propina amb Ay, que me río de amor, amb atrevits passos de dansa i moments de zapateado amb el coreògraf, van posar el públic dempeus.