Orishas tornen al barri

La nova música urbana que ve del sud s’està convertint en una forma de nou pop global, però molt abans que això passés hi havia Orishas, als quals podríem qualificar de precursors de la moderna llatinitat i el seu primer disc, A lo cubano, va obrir una sucosa via de fusió de hip-hop i son cap al 1999. Congelat el trio durant set anys, va tornar el 2016 i disposa d’un nou disc a punt per veure la llum aquesta tardor, del qual va fer alguns avanços aquest dissabte a Razzmatazz.

    

Va sorprendre veure la sala plena per escoltar aquest grup absent durant tant de temps dels aparadors. I dels nostres escenaris: la seva última visita va ser el 2009, quan va actuar al Poble Espanyol en tàndem amb els llavors emergents Calle 13. Públic entusiasta que va acollir com a herois Roldán González, Ruzzo Medina i Yotuel Romero tan aviat van entrar en escena a bord del clàssic Represent, tota una declaració d’intencions en què parlen de fondre guaguancó i funk sense oblidar mai els orígens.

    

Recolzant els tres titulars, un disc­jòquei subministrant bases i dos metalls i un percussionista vestint-les amb robes llatines i algun reflex jazzístic. Va fluir a la sala un cançoner aclamat a l’instant: Hay un son, Atrevido, Mistica… I petites incursions en el material nou, aquella Sastre de tu amor que mostra el seu perfil més romàntic, i quella espècie de bolero que han cuinat, segons van dir, amb Chucho Valdés i en què va sortir a cantar Beatriz Luengo, que és la parella de Yotuel.

Notícies relacionades

El #MeToo dels nens

Amb el peu esquerre

    

En un flanc més dur s’ha de mencionar Al machete i aquella versió tropical de Seven nation army, de The White Stripes, que es va obrir pas al tram final del concert. Razzmatazz va seguir corejant tornades i va acabar bolcant-se en un ¿Qué pasa? amb vistes al barri. En el bis encara hi va haver espai per a un altre moment de lirisme a Cuba, isla bella, sentit homenatge a la seva terra amb la companyia de Luengo. En temps de reggaeton i trap, Orishas van demostrar que tenen coses a dir i que no els fa por posar-se una mica sentimentals.