31 d’oct 2020

Anar al contingut

CRÒNICA

Encreuament de sexes a Vic

Christina Rosenvinge va preestrenar 'Un hombre rubio', un disc en què dona veu al seu jo masculí, dins d'un Mercat de Música Viva que va acollir destacades primícies de Núria Graham i Brighton 64

Jordi Bianciotto

Encreuament de sexes a Vic

XaviTorrent

Christina Rosenvinge ens proposa un aventurat exercici de transmutació de gènere en el seu nou disc, Un hombre rubio, que sortirà al novembre. Cançons en què es posa en la pell d’un protagonista masculí i que tenen aïrades textures de guitarra elèctrica i atmosferes fosques, com vam poder comprovar el divendres al Mercat de Música Viva, de Vic, jornada de clímax de la parcel·la d’estrenes a L’Atlàntida en què s’ha de parlar d’altres primícies, les de Núria Graham i Brighton 64.
    

La cantant madrilenya ha desenvolupat, en el cicle de discos de la seva edat adulta que va començar amb Cerrado (1997), un punt de vista femení en la narrativa del rock d’autor amb què ara juga posant-se a l’altre costat del tauler de joc. Aquí s’han de situar composicions com Romance de la plata, peça amb mètrica tradicional que va compondre després de crear Almendrita per a la neoflamenca Rocío Márquez i que al·ludeix al seu pare danès, gran aficionat al flamenc, i Pesa la palabra, en què mira d’introduir-se en la mentalitat de l’home tradicional amb poca capacitat d’expressar sentiments.
    

Cançons en què Rosenvinge va recuperar en part el seu perfil més guitarrer, cuidant a la vegada, com sempre, les línies melòdiques i afegint-hi tocs electrònics amb aires còsmics. Va mostrar una actitud més aventurera que introspectiva, com si s’estigués introduint en un territori hostil, la boirosa circumstància masculina motiu d’intriga, com una exploradora que va tallant la malesa al seu pas. Unes altres dues peces noves, La flor entre la vida i Niña animal, van completar la mostra de material nou amb perfils intensos, una mica inquietants, en un concert que va completar amb rescats de La distancia, La muy puta i La tejedora.

JUGANT A CASA

De l’experimentada narrativa de Rosenvinge a una creadora primerenca però de supersònic creixement, Núria Graham, jugant a casa i entrant en escena sola, amb seguretat, acompanyant-se de la guitarra a Hide your emotions somewhere safe. Aquesta és una de les cançons del seu segon disc llarg, Does it ring a bell?, que sortirà el 27 d’octubre. Peces que no estan tallades per un patró únic, que combinen la brillantor melòdica amb la seqüència interiorista, interpretades per una veu amb originals modulacions. Capes de guitarra una mica shoegazer, amb un model de 12 cordes que va donar més cos a les cançons. Títols atractius que caldrà tornar a escoltar amb calma, com Cloud fifteen, Smile on the grass o el que dona títol al disc.

SEGONA JOVENTUT

I un clàssic, Brighton 64, va lluir la segona joventut que celebra el seu disc acabat de publicar El tren de la bruja, amb 20 cançons inspirades en un relat escrit per a l’ocasió per Carlos Zanón. Reforçats per una secció de metalls, els germans Gil van sonar esvelts i vigorosos en un temari movent-se del power pop de Vent que bufa al meu favor a la skatalítica Quién mató al gato. Un altre punt cardinal d’un Mercat que avui abaixa la persiana sense posar en primer pla les xifres d’assistència sinó les de la seva activitat sectorial: rècord de professionals amb 587 inscrits procedents de 18 països.