Milena, més enllà de Kafka

Milena Jesenská devia tenir una personalitat impactant. Així ho constata Margarete Buber-Neumann, que el 1940 es va deixar seduir per ella i es va convertir en la seva amiga en l’epicentre de l’infern, quan totes dues estaven tancades al camp de concentració de Ravensbrück. Jesenská, periodista, traductora i destinatària de les més intenses cartes d’amor que mai va escriure Franz Kafka, va morir allà el 1944. Buber-Neumann va sobreviure i va recordar la fantasia compartida, que es va convertir en una promesa, que totes dues escriurien un llibre sobre la vida als camps nazis i soviètics (perquè Buber-Neumann els havia conegut tots dos). El record de l’amiga es va fer tan potent que va cristal·litzar en una trajectòria d’historiadora dels totalitarismes i el 1970 va publicar Milena, una obra ja clàssica que Tusquets va portar a les llibreries a finals de la dècada dels 80 i que ara acaba de reeditar.

Milena, el llibre, recupera l’existència d’una dona que ha passat a la història com a amant de Kafka, però aquella relació que tot just va durar un parell d’anys en la seva vida, no gaires trobades i més aviat fallides i un gran nombre de cartes, només ocupa uns quants capítols en la biografia. El seu retrat té el valor de qui va decidir viure una vida gens convencional, una dona infatigable encara en les pitjors circumstàncies, marcades per l’addicció a la morfina, la vindicació feminista, el desencant envers la Unió Soviètica i la seva lluita final contra el nazisme. Kafka, que es va sentir força intimidat per la seva inesgotable vitalitat i precisament per això va decidir trencar la relació, la va definir com a «foc viu». Massa per a ell. «No obstant és, al mateix temps, dolça, animosa, intel·ligent i bolcada totalment al sacrifici, o, si es prefereix, ho aconsegueix tot a través del sacrifici…», va escriure.

Trencant cadenes

Milena Jesenská no va ser una noia convencional. Nascuda a Praga el 1896 en la majoria bohèmia i més il·lustrada del país, el seu pare, un tirànic odontòleg antisemita i nacionalista, va intentar doblegar el decidit caràcter de la seva filla amb escàs èxit. Va arribar fins i tot a tancar-la en un psiquiàtric per «demència moral» quan es va enamorar del seu primer marit, Ernst Pollack, un conegut assessor d’artistes que es movia com ella en els cercles intel·lectuals dels cafès de Praga i de Viena. El matrimoni no va funcionar. Ell va tenir una llarga processó d’amants i fins i tot va obligar Jesenká a conviure amb elles a la mateixa casa, apel·lant a la llibertat sexual.

Va ser enmig d’aquella insatisfacció, unida a una misèria en què Milena es va veure obligada a treballar carregat maletes en una estació o netejant cases, quan va conèixer Kafka. Ella es va llançar a aquella relació en tromba, després d’haver-se convertit en la seva traductora al txec. De fet, l’aparició d’El fogoner, el primer capítol del que després es va convertir en la novel·la Amerika, va ser la primera traducció de Kafka a qualsevol altra llengua.  

Malgrat que eren molt diferents, a més de l’amor per la literatura, compartien una relació conflictiva amb el pare. Kafka, de fet, li va confiar la seva cèlebre i inèdita Carta al pare, el més íntim i secret dels seus textos, demostrant que el vincle intel·lectual –a diferència d’altres històries sentimentals que havia tingut l’autor– era molt profund. La desimbolta Milena, però, li va demanar amor físic, i l’escriptor malalt i terriblement espantat davant el sexe, tot i demostrar-li molt d’amor en les missives, es va replegar en la seva soledat. A la seva mort, ella va escriure una encertera necrològica, una perfecta anàlisi a peu d’obra del torturat caràcter d’un autor llavors encara per descobrir. «¿Per què sempre m’enamoro d’homes més febles que jo?», li va preguntar a una amiga.

Ensenyances i dolor

Notícies relacionades

Febre per Bad Bunny: 10 concerts a Madrid i 2 a Barcelona

Mor James Foley, el director predilecte de Madonna i responsable de dues pel·lícules de la saga ‘Cincuenta sombras de Grey’

Va adquirir fama com a periodista, es va vincular a l’avantguarda artística i literària i especialment a la Bauhaus, a la qual pertanyia el seu nou marit, l’arquitecte Jaromír Krejcár. I malgrat els greus problemes de salut que patia arran del complicat part de la seva única filla el 1928 –les doloroses seqüeles la van convertir en morfinòmana com a efecte col·lateral–, va iniciar una intensa activitat política amb la seva afiliació al partit comunista. A poc a poc, l’idealisme va xocar amb la realitat, especialment en els cinc anys que va passar amb Krejcár a l’URSS i que la van convertir en una antiestalinista declarada. El preu va ser situar-se en terra de ningú, sospitosa dels seus antics amics, perquè la majoria dels intel·lectuals txecs tancaven els ulls davant la política soviètica.

Abans de ser detinguda per la Gestapo, va multiplicar la seva tasca en la resistència. De fet, va ser una de les primeres a posar-se en acció posant fora de perill els seus amics jueus. Al camp de concentració, Milena va mostrar una salut força debilitada, però la seva resolució es va imposar i va decidir que res li faria mal tot i comptar amb el rebuig de les comunistes del lager. Buber-Neumann relata com va morir entre els seus braços el 15 de maig de 1944. Quan aquesta va recuperar la llibertat, tot just uns mesos després, es va mantenir fidel a la convicció de la seva amiga: «Sé que almenys tu no m’oblidaràs, que podré seguir vivint en tu».