El Quartet Casals aborda la integral dels quartets de Beethoven

Tots per a un i un per a tots. El lema dels tres mosqueters quadra a la perfecció amb la filosofia de funcio­nament del Quartet Casals. L’agrupació de cambra més internacional de la música catalana està celebrant amb diversos projectes els 20 anys de la seva fundació, però sens dubte el més ambiciós és la interpretació de la integral dels 16 quartets per a corda de Beethoven en els cinc concerts programats, a partir de demà, en la 25a Schubertíada de Vilabertran. Abans, al gener, van començar a Lisboa una gira, que va passar per Itàlia i va acabar a Salz­burg, amb els vuit quartets que Mozart va dedicar a Haydn, a més de protagonitzar l’estrena d’una obra de Francisco Coll per a quartet i orquestra amb l’ONE a Madrid, entre altres actuacions.

L’any del seu aniversari està sent molt intens per a la formació. Des de Zeist (Holanda), on a manera d’assaig han interpretat sis dels quartets del geni de Bonn, els violinistes Vera Martínez i Abel Tomàs, el viola Jonathan Brown i el vio­loncel·lista Arnau Tomàs expliquen les seves sensacions abans d’abordar aquest cim compositiu de la música, cinc anys després d’haver coronat la integral dels quartets de Schubert.

«És un repte molt gran, un Everest de la música. Beethoven va ser el compositor que va fer l’escriptura més sofisticada per a aquest tipus de format en la història de la composició», resumeix Arnau Tomàs. «Va ser molt meticulós en la seva creació. Les 16 obres són molt difícils tant en el nivell tècnic com en el de la sonoritat, i tocar-les suposa un gran esforç. Són totes molt personals, encara que comparteixin el llenguatge expressiu». Tant ell com els seus companys d’aventura creuen que tenen «el bagatge i la maduresa per afrontar ara aquest desafiament». El projecte de la integral seguirà durant un any a l’Auditori de Barcelona (a partir del 3 d’octubre), Madrid, Londres, Viena, Ams­terdam i Torí.

El maridatge amb Beethoven es prolongarà fins al 2020, any en què es compleix el 250è aniversari del seu naixement, i inclourà la gravació dels concerts. Abel Tomàs i Jona­than Brown destaquen que als auditoris elegits també s’inclourà una obra inèdita de nous compositors. «Sis encàrrecs per a sis sales», resumeixen al parlar de les peces que des d’unes pautes marcades pels Casals han compost autors joves: «És la nostra obertura en aquesta celebració a la música contemporània, a la qual sempre estem oberts».

Vera Martínez recorda com es van conèixer: «A l’Escuela Reina Sofía de Madrid vaig coincidir amb l’Arnau i l’Abel i vam decidir crear el quartet, en què inicialment va figurar el viola Antoni Mercero. La falta d’infraestructura per formar-nos en la música de cambra ens va portar a Colònia. Vam guanyar uns quants concursos i a poc a poc va començar la nostra carrera. Jordi Roch va creure en nosaltres i en el nostre primer any de vida ens va fer un lloc a la Schubertíada», rememora.

Democràcia interna

¿Com s’aconsegueix mantenir la convivència després de dues dècades junts? «La nostra conciliació interna parteix d’una actitud molt democràtica –diuen–. Funcionem com un miniparlament en què cada un té el seu torn de paraula i els minuts que equitativament li corresponen per liderar els assajos. Així expressem les nostres idees i després prenem decisions. Encara que no és fàcil, hem trobat la fórmula per mantenir la cohesió del grup i l’equilibri entre les diferents personalitats».

Notícies relacionades

¿Missió impossible?

Sophie White, terror i malaltia mental

Durant un terç de l’any viatgen per tot el món i això els ha portat a observar que hi ha una actitud diferent a l’hora d’apreciar la música segons els països que visiten. «Als països centreeuropeus hi ha espectadors que toquen algun instrument i això fa que ens escoltin d’una altra manera. Al Japó, el públic és molt educat i segueix amb disciplina els concerts», explica Jonathan. Tots estan molt contents amb Barcelona. «És una generació fantàstica que ve a disfrutar dels nostres cicles sense etiquetes prèvies. La seva és una actitud molt oberta».

No eludeixen la immersió historicista en les obres, però sense lligar-se a les regles estrictament. «S’ha de partir del respecte al llegat del compositor, però sense renunciar a la transmissió d’emocions». El compositor que més els ha marcat és Haydn, però també Schubert, Mozart i Bártok. De tots els queda molt per explorar, però de moment faran història amb Beethoven. Tota una gesta.