Dani Martín, salvat pel rock'n'roll a Cap Roig

En el seu últim disc, el tercer que llança en solitari, 'La montaña rusa', Dani Martín desfà part del seu camí com a baladista i torna a coquetejar amb el rock’n’roll. Una grata notícia que fa possibles concerts vigorosos com el d’aquest diumenge a Cap Roig, on va voler mostrar-se com el lluitador que tira endavant en el seu llastimós cos a cos amb la vida.

    

Bé, el madrileny recorre a l’èpica guerrera: «La lluita, el dia a dia, caure, aixecar-se, tornar a caure, tornar a aixecar-se…», deia la seva veu gravada com a pòrtic del concert. En escena, focus de plató i televisors de tub catòdic amb imatges de boxejadors. I una ràfega de peces noves encapçalada per 'Las gana's. El caràcter combatiu de les cançons es va traslladar a l’estil marcial de Martín al dirigir-se al públic: «¡Palmes!», va reclamar abans de cantar 'Paloma'. «¡Tothom amunt!», va indicar abans de 'Peter Pan', rescat d’El Canto del Loco.

DELS BEATLES ALS RODRÍGUEZ

En les composicions noves, la dotzena que integren el disc, va retrobar la fibra guitarrera i la flexibilitat pop dels temps del Canto incorporant-hi a la vegada el seu natural fons romàntic. Banda de cinc músics sòlida i clàssica, cohesionada per l’orgue Hammond i el piano d’Iñaki García. Martín és un noi de gustos tradicionals (just abans de començar el concert va sonar l’àlbum 'Abbey road', dels Beatles) i va apuntar cap a aquest territori en què el mig temps a l’estil de 'torch song' ('Que se mueran de envidia') i la balada al piano ('Ahora') s’avé amb el tret rocker ('Romperás'). Amb referències a la tradició argentina: versió de 'Mucho mejo'r, d’Ariel Rot per a Los Rodríguez.

Notícies relacionades

Òmnium Cultural s’alia amb l’IEC per transformar la Nit de Santa Llúcia en l’equivalent literari dels Premis Gaudí

L’Editorial de Cristina Villanueva: Quan un sistema emmalalteix, també emmalalteix la confiança

    

Va recalar en el Canto en el tram final que va fer disgrutar l’afició ('Ya nada volverá a ser como antes', 'Una foto en blanco y negro', 'La suerte de mi vida') i va limitar les balades de discos anteriors, encara que no hi va faltar 'Mi lamento', inspirada en la seva germana Miriam, morta fa vuit anys. Però Martín va voler acomiadar-se de Cap Roig mirant al present, amb 'Los charcos' cançó d’amor i supervivència que va cantar amb la joveníssima Júlia, una fan asseguda a les primeres files.