Anar al contingut

L'ÒPERA SURT DEL COLISEU BARCELONÍ

Sintonia amb 'Il trovatore'

La lírica gratis i a l'aire lliure sedueix Arc de Triomf, Nou Barris, Sant Martí i el Raval

Marta Cervera / Barcelona

Sintonia amb 'Il trovatore'

FERRAN NADEU

Recórrer els diferents escenaris de Barcelona on ahir a la nit es va projectar l’òpera 'Il trovatore', de Verdi, que s’estava representant de forma simultània al Gran Teatre del Liceu, va ser tota una experiència. Tot i que el públic era diferent als quatre emplaçaments on es van instal·lar pantalles gegants –Nou Barris, el Raval, Arc de Triomf i Sant Martí–, la seva sintonia amb el muntatge inspirat en pintures de Francisco de Goya va ser unànime. La tercera edició de 'Liceu a la fresca' va ser un èxit.

A Nou Barris, on aquesta cronista va iniciar el seu recorregut, l’òpera arribava a la plaça Major per primer cop i hi havia molta expectació per viure una nit d’òpera especial i còmoda. Estar a la fresca, amb l’ajuda del ventall, davant una pantalla de 8 x 4 metres no és el mateix que estar al Liceu, però permet disfrutar de l’espectacle en xancletes i menjant un gelat.

El director d’escena Joan Anton Rechi situa l’acció d’'Il trovatore' en l’època en què Goya va pintar la sèrie 'Els desastres de la guerra', que recrea el conflicte que va enfrontar els espanyols amb les tropes de Napoleó. Les pintures del famós artista aragonès aporten dramatisme a aquesta peça protagonitzada per la gitana Azucena (interpretada per la mezzosoprano Marianne Cornetti), el jove trobador Manrico (Piero Pretti, tenor), el comte de Luna (George Petean, baríton) i Leonora (Tamara Wilson, soprano), per l’amor de la qual lluiten Manrico i De Luna, rivals també en el conflicte bèl·lic en què s’emmarca la trama.

A Nou Barris, que per primera vegada participava en aquesta iniciativa, hi havia molta expectació. Fins i tot hi havia cua un hora abans de començar la funció i la gent portava cadires plegables per si de cas s’esgotaven les gairebé 1.000 que s’havien preparat.

SILENCI A LA PLAÇA

«Jo no he anat mai a l’òpera perquè és cara», va explicar el Rafael, un jubilat de la Guineueta de 74 anys. La funció va començar a les 22.15 hores. Tot i que el silenci no era tan imprescindible com en un auditori, la gent va callar respectuosament i si parlava, ho feia baixet. Un públic expectant va seguir 'Il trovatore', un enorme repte vocal per als seus intèrprets. Els espectadors van al·lucinar amb els primers plans mostrats per la càmera, que oferien un detall fora de l’abast fins i tot dels que ocupen la platea del Liceu. El so gravat, no obstant, mai igualarà el del coliseu barceloní.

El públic que va anar al Centre Cívic Sant Martí, amb una pantalla lleugerament més petita que la de Nou Barris, tampoc se’n va perdre cap detall. Igual que la gent que va estar a la plaça de Salvador Seguí, al Raval. Allà havien augmentat el nombre de cadires arran de l’èxit de la primera edició, amb ¡La bohème¡, l’any passat. I ahir van sobrar algunes localitats. Gent del barri, la majoria, i algun turista despistat van seguir l’òpera i van disfrutar amb el famós cor dels gitanos.

Els espectadors de l’Arc de Triomf, on s’havia instal·lat la pantalla més gran de la capital (10 x 5,2 metres), l’única de leds, i un total de 1.800 cadires, també semblaven passar-s’ho bé. La brisa s’agraïa.

Tant els cantants com l’orquestra i els cors del Liceu, capitanejats pel mestre italià Daniele Callegari, van ser aplaudits amb entusiasme a l’acabar la representació. Després, els protagonistes es van desplaçar fins a aquest últim emplaçament per agrair els aplaudiments del públic que ocupava part del passeig de Lluís Companys.

A part de Barcelona, 165 municipis més van poder veure 'Il trovatore' gràcies a l’emissió del Canal 33 a Catalunya i de La 2 de TVE, que va permetre el debut d’aquesta iniciativa a la resta d’Espanya. A Madrid, el públic es va concentrar a la plaça Mayor per seguir l’òpera. Hi ha sintonia amb el 'Liceu a la fresca'. 

Temes: Òpera Liceu