A la selva, al fons del mar i al cosmos

El carrer de Santa Caterina és un recés de pau en ple barri de Sants. La majoria de les plantes baixes són vivendes i a les deu de la nit d’un dimarts tots els comerços estan tancats: la perruqueria, el colmado Caterina, la lampisteria La Llar de la Reforma, l’escola de música i dansa Farré, el supermercat Hamza, el bar Espejo, especialitzat en pop gallec... Al final del carrer brilla una única llum, la del bar de concerts Sinestesia, inaugurat el mes de març passat.

A dins sona un disc d’Amy Winehouse. La italiana Jolanda Marrone és la propietària del bar i atén la clientela a la barra. Un refresc, dos euros. Al fons del passadís hi ha una vintena de cadires davant un micròfon. Un llistó de vuit mil·límetres sobre el terra delimita l’escenari. Avui no faran falta tantes cadires. Quan comença el concert només hi ha vuit espectadors.

El programa anuncia ElectroX, duo que formen el trompetista novaiorquès Mark Cunningham i el saxofonista valencià Miquel Jordà. Són primers espases de l’escena improvisadora. Comencen l’actuació bufant cap a l’espai exterior, com si busquessin contactar amb éssers d’altres galàxies. Els frasejos melòdics serpentegen capritxosos en el buit. És una música sense edat, sense nacionalitat, sense papers. Sona lliure, despreocupada.

Des que va obrir, el Sinestesia programa dos concerts diaris. Ja ha aconseguit algun ple, però la improvisació no és un gènere de gran èxit. Som 10 espectadors quan comencen a sorgir sons d’origen incert. No semblen generats pel duo. ¿Són ressons? ¿Són efectes? ¿O són la resposta d’aquests éssers d’una altra dimensió que invocaven?

Jordà encasta un cilindre de cartró amb cua de filferro en espiral a la campana del saxo. És un instrument anomenat tro que imita el so de l’ídem. Cunningham s’ha assegut a manipular la caixa de ritmes. Baixem al fons del mar. El valencià marca les coordenades, i el novaiorquès, la profunditat. El rumb ve determinat per la casualitat. Si l’espectador es despista tres minuts, el paisatge sonor haurà canviat completament.

Ara el seqüenciador ha traçat un camí costerut. Saxo i trompeta s’eleven en una processó còsmica amb ressons de Bizet. L’escenari també s’eleva. Una espectadora decanta el cap de plaer. Un altre espectador somriu. Ningú ha intercanviat ni una paraula, però alguna cosa ha creuat l’ambient. Ha sigut el raig verd. Motivat per la microepifania, Jordà treu més estris i ens endinsa en una selva poblada d’aus i animals que emeten sons inquietants. I després ¡una harmònica! De sobte, com per art de màgia, l’aire condicionat s’activa sol.

Cunningham va arribar a la ciutat fa gairebé tres dècades. Optimista músic de culte que no viu de la música, opina que a Barcelona ens queixem massa per la falta de sales per tocar en directe. Posa El Pumarejo, Magia Roja, Hijauh USB, Freedonia i Sinestesia com a exemples d’un teixit en auge. El públic ja comença a respondre a propostes més arriscades, assegura, encara que ho diu pensant més en la pròspera trajectòria del seu altre grup, Blood Quartet.

Taquilla inversa

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

És gairebé mitjanit. Acaba el concert i la majoria dels espectadors surten com un llamp perquè tanca el metro. Jordà ha vingut amb la seva bicicleta plegable i carrega el seu arsenal en unes alforges. El novaiorquès guarda el seu en un carro de la compra. La cistella de donatius no està plena a vessar: 46 euros per a tots dos. A Cunningham li sembla just per a la gent que hi havia. Li agrada el tracte de la taquilla inversa en un mena de directe sense garanties com és la improvisació. Jordà tornarà pedalejant al Poble-sec. Cunningham dubta si tornar a peu o en taxi al seu pis a Sant Antoni.

Si algú pregunta als 13 espectadors on van anar dimarts passat, només podran dir: a un nou bar de concerts de Sants. Però a la pregunta de quina música fa ElectroX, la millor resposta serà: una d’irrepetible. Qui vulgui dades més concretes, el millor és que s’apunti a un viatge amb ells per obtenir-les per si mateix. Aquest setembre, tornaran a actuar al Sinestesia.