CRÒNICA

Roger Hodgson, aquella bonica cançó

El músic britànic va recrear amb fidelitat els clàssics de Supertramp al Festival de Pedralbes

zentauroepp39275737 barcelona  12 07 2017 concierto de roger hodgson en el festi170713140042

zentauroepp39275737 barcelona 12 07 2017 concierto de roger hodgson en el festi170713140042 / FERRAN SENDRA

2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Desitjar escoltar una vegada i una altra aquella vella i bonica cançó és una inclinació molt natural a la qual Roger Hodgson, coneixedor de l’ànima humana, s’acull des de fa temps. Amb Supertramp al dic sec, és ell qui s’ocupa de portar-nos de la mà a aquell món de melodies encantades que, en la seva veu, raonablement conservada, sonen gairebé com en els vells temps, quan el grup britànic regnava en el rock dels anys 70 i primers 80.

  

 Hodgson ens visita gairebé cada any i el guió no pateix canvis de fons d’un concert a un altre. Dimecres, al festival de Pedralbes (que ja el va acollir el 2013), va interpretar 18 cançons de les quals 14 van sortir de la discografia de Supertramp, començant pel 'Take the long way home' escollit sempre com a mascaró de proa. S’agraeix que, respecte de les seves gires de  fa uns anys, ara vingui acompanyat per una banda en què, a més del seu còmplice preferent, Aaron Macdonald (saxo, harmònica, teclats, cors), figuren tres músics més, de manera que és possible tancar els ulls i sentir-te gairebé com si estiguessis a dins d’aquell doble disc en directe titulat 'Paris' (1980).

DUES HORES D’EVASIÓ

En queden fora, això sí, les cançons firmades per Rick Davies (com 'Goodbye stranger' o 'Crime of the century'), que Hodgson, jugant net, deixa fora del faristol, però no cal preocupar-se: seves són la immensa majoria de les composicions més reconegudes de Supertramp. Així que es van obrir pas 'School' (aquesta la van compondre a mitges Hodgson i Davies), 'Breakfast in America', 'The logical song'… «Sé que vivim temps difícils, però us demano que deixeu els problemes a fora durant les pròximes dues hores», va assenyalar. Seqüències de 'hits', o no tant: com la menys popular 'Hide in your shell', d’èpic clímax, que, segons va dir, és una de les més reclamades.

  

Notícies relacionades

 El pas del temps apaivaga les percepcions i cançons que al seu dia van ser titllades de toves i cursis pel flanc més rocker de l’afició ressorgeixen ara amb un cert encant demodé: 'Babaji', 'Even in the quietest moments', 'Child of vision'… Rock progressiu amable, amb el so de sintetitzadors d’una època en contacte, a vegades, amb una guitarra acústica que Hodgson va posar després al centre del focus a 'Along came Mary', cita d’aires cèltics a la seva obra en solitari.

L’11 D’AGOST, A CAMBRILS

Hodgson va ser un dia un as de la melodia, un ingredient vertebrador de totes les seves cançons, des de la simfònica 'Fool’s overture', que va tancar el set, fins a les que van alimentar el bis, 'Two of us', 'Give a little bit' i 'It’s raining again'. Cançons que ell no es cansa de cantar, ni el seu públic de sentir: com el de Sant Cugat del Vallès, ahir a la nit, o el de Cambrils, on actuarà l’11 d’agost.