Santiago Auserón s'alia amb la Banda Municipal al Grec

Santiago Auserón és un dels pocs supervivents de la moguda dels anys 80. Després de l’èxit amb Radio Futura va saber reinventar-se i ha portat la seva carrera amb més que dignitat. Honest explorador de nous sons, avui repassarà el seu cançoner al Teatre Grec amb els músics de la Banda Municipal de Barcelona, dirigits per Ricardo Casero. El seu fidel aliat Joan Vinyals torna a col·laborar amb ell en aquest nou projecte, amb guitarra acústica.

  

Acostar la sonoritat clàssica a la música popular és un dels propòsits fundacionals d’aquesta formació amb més de 150 anys d’història. «M’encanta poder elevar la meva música de carrer i més canina a través d’ells per crear un camí nou i construir altres formes estètiques», diu Auserón. «El que m’agrada de la Banda de Barcelona és que els seus intèrprets són joves, gent que ha anat a la discoteca i que ha tocat en conjunts de blues, jazz o world music i que té una formació sòlida de conservatori». Aquesta permeabilitat, assegura, ha permès que els músics de formació culta siguin els que ofereixen coses més interessants. «En aquests moments, en el panorama del pop, el rock, el blues, el jazz i la improvisació tot està una mica estancat», afegeix.

Una «gran màquina»

La idea de formacions clàssiques que s’acosten al pop no és nova. El més interessant per a Auserón a l’hora de treballar amb «aquesta gran màquina» és la possibilitat d’ampliar la sonoritat, de mostrar una gamma més gran de colors i timbres. Amparo Edo Biol, compositora i directora valenciana establerta a Los Angeles, s’ha encarregat dels arranjaments i ha ajudat a seleccionar les cançons. «El meu principal temor era que la sonoritat quedés massa clàssica. Que, com passa sovint, quedés tot massa melós». Auserón buscava alguna cosa que, «sense ser Schönberg, estigués a prop de la música d’avantguarda del segle XX, una cosa pròxima al treball que Kurt Weill va realitzar amb textos de Bertolt Brecht». Altres referències van ser compositors que han treballat al cine, com Henry Mancini, Ennio Morricone i Nino Rota.

 Auserón ha col·laborat abans amb l’Orquestra Simfònica de Còrdova (amb la qual prepara un disc) i amb l’Original Jazz Orquestra del Taller de Músics, en la qual, per cert, tocaven músics amb qui s’ha retrobat a la Banda Municipal, com el saxo Dani Molina.

Notícies relacionades

Les biblioteques de BCN faran vaga la vigília de Sant Jordi

L’enterrador de les fosses de Paterna, "el nostre Primo Levi"

    

«No menyspreo el treball de Radio Futura ni la senzillesa de cançons fetes amb dos acords, però m’interessa fer cançons més refinades i elaborades», declara. Li encanta que les noves generacions li demanin els seus clàssics. La selecció de cançons inclourà diverses peces de La canción de Juan Perro. «El tema Annabel Lee ha agafat un aire més romàntic mentre que La negra flor està més a prop de l’original. En canvi El canto del gallo és més estranya. Té un toc burlesc i de cabaret, però en aquest cas de cabaret mexicali». També recorrerà diverses èpoques de la seva etapa com a Juan Perro i inclourà peces del seu últim treball, El viaje.