ALTRES ESCENARIS POSSIBLES

Un africà a Collserola

El ghanès King Ayisoba va actuar a l'idíl·lic Casino La Floresta davant d'un públic familiar i local que va descobrir la vibració del seu 'kologo'

fcasals39021299 escenarios170625184140

fcasals39021299 escenarios170625184140 / Nuria Puentes

4
Es llegeix en minuts
NANDO CRUZ / LA FLORESTA

És altament improbable que algú hagi realitzat abans una gira amb escales a, atenció, Rupià, Figueres, Sabadell, Palafrugell i la Floresta. Però encara era més inimaginable que el primer músic a traçar aquesta ruta tan insòlita per Catalunya fos africà. Som al Casino La Floresta i, ben aviat, sortirà a escena King Ayisoba, el ghanès que ha revitalitzat al seu país el so ancestral del kologo, un instrument de dues cordes fabricat amb carbassa i pell de cabra.

  

 Per ara, qui ocupa l’escenari del pati del casino és Ell Sol, nom artístic del músic de Sabadell Joan Mena, a qui, per abreujar-ho, podríem descriure com el que li hauria passat a Pau Riba si, en lloc de perdre’s a Eivissa, s’hagués trobat a Ghana. És el teloner de la gira i el xòfer que condueix la banda per les carreteres secundàries de l’Empordà i el Vallès Occidental.

La via del tren passa just per sota del casino. El pati està envoltat per un passadís de columnes i tot el que abasta la vista és bosc i més bosc. Aquest és el petit Xangri-La perdut a la serra de Collserola que Lluís Companys va inaugurar l’any 1933. Riba va ser un dels habituals del casino als anys 70, quan la Floresta era un cau de 'hippies', okupes i assidus a Zeleste. Aquí van tocar Sisa, l’Orquestra Plateria, Gato Pérez, Veneno i Nico. Als anys 80 va arribar la seva degradació i el seu tancament. El casino va reobrir el 2010, transformat en centre cívic.

  

 El públic de la Floresta va arribant al local. Sorprèn la gran quantitat de nens i nenes que corren pels passadissos, pel pati, pel jardí i fins i tot pel darrere de l’escenari. Hi ha una explicació: aquest concert celebra el final de temporada del grup de criança que es reuneix en una de les sales del centre cívic. A més a més, l’ha gestionat El Hilo Rojo-Mujeres Creando, una associació local que reflexiona i treballa sobre els aspectes menys visibles de la perspectiva de gènere.

   

NURIA PUENTES

Un moment de l'actuació de l'artista ghanès al Casino de La Floresta. 

 El promotor del concert, el col·lectiu Finis Africae, buscava aliats perquè el concert calés més entre la gent de la Floresta i va resultar que Lorena de Gregorio, una de les fundadores de l’Hilo Rojo, és fan de King Ayisoba. La majoria del públic és del poble. Es nota en l’ambient familiar i festiu. Es nota en el nom de l’única cervesa que hi haurà a la venda: La Florestina.

    

Surten King Ayisoba i la seva tropa. A la seva esquerra, Ayuune sacseja la 'sinyaka', una espècie de síndria lleugera que sona com si fos una maraca gegant. Al seu darrere, dos percussionistes piquen el 'guluku' (un tambor mitjà que se subjecta sota el braç) i el 'dundun' (instrument semblant a un djembé). A la seva dreta, un altre bufa el 'dorgo', una mena de flauta travessera rústica i gruixuda que sona com una banya estil canonada.

  

 L’imponent edifici rehabilitat que els artistes tenen al seu darrere multiplica l’impacte d’una música que en pocs minuts ja té tot el personal movent el cul. Lorena llança un potentíssim xiulet que travessa el pati, el casino, Collserola, el Sàhara i arriba a Bongo, poble natal d’Ayisoba.

  

 Un nen s’escapa de les seves amigues, però mentre les té a ratlla aprofita l’ocasió per inventar-se uns balls africans. No ho ha planejat, però no pot evitar-ho. Igual li passa a la nena de l’espasa de joguina; el ritme l’atrau. La majoria dels menors han vingut a jugar a fet a amagar, però quan paren a respirar fixen la vista en la banda i es queden fascinats per la vestimenta, els balls i la música.

    

La veu del rei Ayisoba és un espectacle. Les veus, s’hauria de dir. Una és normal, però la segona és més enèrgica i aspra. Canta com si estigués posseït per un altre Ayisoba. «No utilitza cap filtre vocal», assegura el tècnic de so holandès. Al costat de la taula de so, Joan supervisa el marxandatge. Es venen discos, però també cistells de vímet i cremes facials fabricades a Ghana.

Notícies relacionades

  

 El concert ja està arribant al final i Lorena aprofita el moment per explicar el significat del terme 'taquilla inversa'. Una dada: serà el concert més rendible de la gira. A les deu de la nit la cita s’ha acabat, però s’està tan bé que ningú vol tornar a casa. En molts pobles i ciutats hi ha escenaris com aquest. Tan agradables, que la gent prefereix quedar-s’hi encara que ja no soni la música.

"Té més de dues veus i mai sé  "Té més de dues veus i mai sé quina he de comprimir", diu entre rialles el tècnic de so de King Ayisoba