Anar al contingut

'Hits' sota el signe del dol

Ariana Grande va recórrer el repertori 'dance-pop' del 'Dangerous woman tour' en un dinàmic espectacle

El concert va incloure 'Over the rainbow', il·lustrada amb un llaç negre en record de les víctimes de Manchester

JORDI BIANCIOTTO / BARCELONA

EL 2015 Ariana Grande, al Sant Jordi, fa dos anys.

EL 2015 Ariana Grande, al Sant Jordi, fa dos anys. / FERRAN SENDRA

La tragèdia de Manchester ha violentat una carrera que vèiem envoltada d'una aura d'innocència juvenil, però la vida, i el gran espectacle del pop, segueixen i Ariana Grande se les va arreglar aquest dimarts per combinar el gest del dol amb el perfil de l'artista determinada, la Dangerous woman, així es titula el seu últim disc, que creix en públic i aspira a la dominació mundial. Per ara disposa de tropes de noies mil·lennistesatentes als seus moviments, el seu pentinat amb cua de cavall i el seu cant versàtil, com vam veure al xou bonic i lleuger que va oferir al Sant Jordi.

Una actuació que, tenint en compte els antecedents, va venir acompanyada d'un reforç de controls de seguretat que no va comportar més incomoditats. Els consells de la promotora Live Nation d'anar amb temps al recinte es van atendre i l'afluència va ser tranquil·la i escalonada per als 12.000 assistents, xifra aportada per l'organització i semblant a la del concert de fa dos anys.

CONTROL DE LA IMATGE

Amb tres discos en el mercat, sense recórrer a l'efectisme d'una Miley Cyrus, Ariana Grande ha generat un fort fenomen fan, jovenalla amb alta proporció de menors d'edat que van venir acompanyades dels seus pares. En poc temps, la cantant de Florida ha après a controlar la seva imatge i la narrativa al voltant de la seva figura. I a acotar els punts de vista: aquest dimarts va restringir l'accés de la premsa a dues agències i quatre diaris i no va permetre els fotògrafs. Una Grande blindada, doncs, no només per les mesures de seguretat sinó, en un altre sentit, per les limitacions de l'exercici informatiu.

Pin up amb textura industrial i petita diva de l'escenari, ha adoptat els estratagemes dels grans per deixar un rastre de sospirs al seu pas. O abans d'aquest: els deu minuts previs al concert (que va començar amb més de mitja hora de retard) van ser un compte enrere, segon a segon, amb estrella a la pantalla de vídeo i llançant finalment un petó a l'aire. Tres, dos, un... i per fi era allà, acompanyada de sis ballarins, dispensant el missatge positiu de Be alright sobre un escenari nu. Aquest minimalisme va acompanyar Everyday i Bad decisions, cançons del seu nou disc, dance-pop esvelt i funcional.

ESTÈTICA ELEGANT

D'aquí, a través de Let me love you, Grande va passar a una parcel·la més interiorista, de recollits tempos r'n'b en què la seva veu va adquirir més lluminositat. Vitralls gòtics a Knew better Pt. 2, conduint a un One last time molt corejat i un Touch it amb un elegant muntatge abstracte, línies en blanc i negre que produïen efectes visuals op art. Sorprenent, adjectiu que no esperàvem aplicar en aquesta crònica. Encoratjant-se en els mitjos temps, Grande es va posar finalment dramàtica, a l'estil Whitney Houston, en la clàssica Leave me lonely. Noia de poques paraules, no va anar gaire més enllà del «¿us ho esteu passant bé?».

Després va venir la parcel·la de l'autoafirmació de gènere: la cantant, movent-se a la pantalla com en una sessió de fotos per a una revista eròtica mentre se sobreimprimien conceptes a fomentar: lliure, forta, sense demanar permís, sexual, sensual, humana, femenina. Tram fibrós, amb estètica de gimnàs, el moment en què els ballarins es pregunten per què dimonis van acceptar treballar cada nit en un xou que inclou quatre minuts pedalejant una bicicleta estàtica. Nicki Minaj, partenaire virtual en l'èxit Side to side i un Bang bang urbà i amb ritme de hip-hop, rumb a Grinder, un festí disco-funky que faria feliç Madonna quan es posa retro.

SENYAL DE DOL

Llavors va venir una Grande romàntica, cantant Moonlight sobre una alfombra de boira carbònica, en contrast amb la libidinosa petició de Love me harder. El guió d'aquest tipus d'espectacles aconsella un rush final amb els números més energètics, però aquests dies la cantant ha introduït una part emotiva en atenció a les víctimes de l'atemptat de Manchester.

Així, després de Break free, Sometimes Thinking about you, va entonar la somiadora Over the rainbow, de Harburg i Arlen per a El màgic d'Oz, amb el teló de fons ocupat per un llaç negre unit a unes orelles de conill com les que apareixen a la portada del seu últim disc. Un gest després del qual el xou va continuar, i va culminar, amb Problem, Into you i el Dangerous woman amb què Ariana Grande vol advertir-nos que els seus èxits més importants encara han d'arribar.