FESTIVAL DE CANNES
Cannes 2017: Haneke s'empatxa de si mateix
L'austríac decep amb 'Happy end', mentre que Yorgos Lanthimos es postula com a guanyador de la Palma d'Or amb 'The killing of a sacred deer'

jgarcia38554853 70th cannes film festival news conference for the film ha170522183218 /
La festa d’aniversari li està sortint granota a Cannes. Primer va esclatar la polèmica al voltant de Netflix; també li van ploure crítiques per les aparatoses –que no vol dir efectives– mesures de seguretat; després van començar a apilar-se endarreriments i problemes tècnics... I ahir Michael Haneke, el cineasta més llorejat de la seva programació –un dels pocs que han guanyat la Palma d’Or dues vegades–, va portar al festival una cosa de la qual semblava incapaç: un film fallit.
A 'Happy end', el director austríac ataca la podridura moral de la classe burgesa, i per a això es va colant en les fissures que esquerden la façana d’una família de rics industrials originària del nord de França. El títol és, òbviament, irònic: Haneke i els finals feliços casen tant com els quadros i les ratlles.
La cinta, amb Isabelle Huppert, passa gran part del metratge coent-se a foc lent, i la successió de diferents punts de vista amb prou feines deixa espai a les històries individuals. Com és habitual, Haneke està més interessat a anar creant una atmosfera que convidar a pensar en els esclats de violència com una cosa imminent. El rigor formal resulta imponent, però en l’aspecte temàtic i estructural no hi ha rastre d’aquesta precisió. Potser ens vol parlar de la indiferència d’Europa davant els refugiats, i de com aquesta actitud contamina les noves generacions. O potser no. Acumula línies argumentals que no avancen ni connecten de forma particular, i el resultat és menys ambigu que incomplet.
Així mateix, 'Happy end' es percep com un recopilatori de grans èxits del cine de l’austríac. Conté la psicopatia infantil de 'La cinta blanca', l’eutanàsia d’'Amo'r, les al·lusions a classes altes amenaçades de 'Caché', la por racial de 'Código desconocido' i les reflexions sobre el perill de la imatge filmada d’'El vídeo de Benny' –matisades amb temors sobre les xarxes socials–. És una obra indubtablement hanekiana, però no sembla obra de Haneke, sinó més aviat d’un imitador.

REUTERS / ERIC GAILLARD
Yorgos Lanthimos i Nicole Kidman, en la presentació de 'The killing of a sacred deer'
LANTHIMOS, EL RIVAL A BATRE
Amb 'Canino' (2009), la pel·lícula que el va posar al mapa internacional, el grec Yorgos Lanthimos va crear un mètode personal i increïblement pertorbador basat en la creació d’un món alternatiu sotmès a normes tan absurdes com opressives. Després de repetir-ho a 'Alps' (2011) primer i a 'Llagosta' (2013) després, no només va quedar clar que havia convertit aquell mètode en fórmula, sinó que van sorgir dubtes sobre si era realment capaç de fer una altra cosa. Ahir Lanthimos ens les va dissipar amb un cop de puny a la cara: 'The killing of a sacred deer', la seva cinquena pel·lícula i favorita des d’ara a emportar-se’n aquest any la Palma d’Or.
Notícies relacionades
La història d’un home que comet un error i com a conseqüència és víctima d’un càstig bíblic –ja sabem quanta brutalitat contenen les sagrades escriptures– és convertida en una màquina precisa, sistemàtica i implacable de generar tensió que Lanthimos probablement va aprendre a manejar veient les pel·lícules de Stanley Kubrick. Mentre alterna agressius angles i aclaparadores composicions espacials, sons ominosos i lents moviments de càmera que assetgen els personatges i vehiculen el destí que va planant sobre d’ells, el cineasta fa un' pas de gegant. Si les seves pel·lícules prèvies eren sobretot intel·lectualment enlluernadores, The killing of a sacred deer' també és emocionalment demolidora; en lloc de conformar-se a fer que ens doni voltes el cap, a més a més ens esprem el cor.
- Educació Sánchez reduirà per llei les hores lectives del professorat
- Apunt La sort va salvar Fermín
- Seguretat viària ¿Es podrà circular a més de 120 km/h? Els canvis que venen a les autopistes i autovies europees
- El Govern aprovarà l’embargament dimarts després de superar els esculls
- El Rei agraeix a Al-Sisi el seu paper per a un alto el foc a Gaza
- Cas Koldo El jutge manté pres Santos Cerdán tot i que avança que sortirà abans de complir sis mesos a la presó
- Tribunals Sandro Rosell davant la jutge del cas Negreira: «amb 250 euros per informe com podem comprar àrbitres»
- Urbanisme i educació Més de la meitat de les escoles de la metròpolis de Barcelona conviuen amb entorns «crítics» per a la salut dels nens
- Noves inversions La modernització dels aeroports catalans: més espai a la pista i millors accessos
- Santa Tecla 2025 Tarragona i Mataró s'enfrontaran en un duel musical de bandes per commemorar els 100 anys del pasdoble 'Amparito Roca'