AL PARC DEL GRAN SOL

13 hores de música per la llibertat d'expressió

El macroconcert No Callarem reuneix a Badalona una trentena d'artistes, d'Albert Pla i Fermin Muguruza a Txarango i Mishima

13 hores de música per la llibertat d'expressió

JOAN PUIG

7
Es llegeix en minuts
Nando Cruz
Nando Cruz

Periodista

ver +

Un concert per la llibertat d’expressió a Espanya. Sembla una notícia traspaperada del 1967, però és rigorosament certa. Avui, el parc del Gran Sol de Badalona acull una marató de música en viu amb una trentena d’actuacions. Seran 13 hores de música (des de les 11.30 h) distribuïda en dos escenaris a què s’han sumat artistes com Albert Pla, Txarango, Lágrimes de Sangre, Ovidi 3 amb Fermin Muguruza, KOP, Mishima i molts altres.

L’espurna que va provocar l’organització d’aquest concert va ser la condemna a tres anys i mig de presó a Valtonyc. Aquest raper mallorquí era un desconegut, però l’exagerada sentència per les lletres de 'Circo balear' i 'Rei Borbó' va activar una fulminant xarxa de solidaritat que va cristal·litzar en nombrosos actes de suport. El més contundent és el concert d’avui, que també servirà per denunciar les condemnes a Cé­­sar Strawberry i a la tuitera Cassandra Vera, així com els processos oberts contra el col·lectiu de rap La Insurgencia, els titellaires de la companyia Títeres desde Abajo i rapers com Ayax i Prok, també pendents de judici.

CAMPANYA DE MICROMECENATGE

Ha organitzat el concert la plataforma tot just constituïda No Callarem, que agrupa, entre altres, el Sindicat de Músics Activistes de Cata­lunya, l’Ateneu Nou Barris, el col·lec­tiu Defender a Quien Defiende i l’associació RAI (Recursos d’Animació Intercultural). El festival haurà sigut possible gràcies a una campanya de micromecenatge amb què ahir ja s’havien recaptat més de 10.000 euros. I, per descomptat, als artistes que s’han brindat a actuar i als que, molt possiblement, s’hi sumaran a última hora.

La censura  no només afecta els que volen expressar una opinió, sinó també els que voldrien poder-la escoltar

De fet, molts altres artistes es van oferir per actuar, però ja no hi havia espai. Tot i així, la varietat del cartell està garantida: des del blues d’A Contra Blues al reggae de Green Valley, i del metal de Ktulu al suau 'cante' d’Isabel Vinardell & Isabelle Laudenbach. També hi haurà un ampli espectre generacional. Fermin Muguruza, el grup del qual Negu Gorriak va ser dels primers a anar a judici ja en democràcia per una lletra (la d’'Ustelkeria'), coincidirà amb joves rapers com Elgio i Valtonyc, que han vist com la vida se’ls convertia en un malson quan la justícia se’ls ha llançat al damunt.

Un segon escenari acollirà un sound system de música jamaicana i també hi actuaran músics que no han plantejat mai conflictes al poder però volen recolzar aquesta causa.


Una desena dels participants en la jornada #NoCallarem expliquen a continuació en quin moment de la seva carrera o de la seva vida van percebre que, tot i viure en democràcia, la llibertat d'expressió no està garantida.

ALBERT PLA

El cantautor col·lecciona un voluminós expedient d’agressions a la llibertat d’expressió. La seva cançó 'La dejo o no la dejo' va fer que el seu segell, Ariola, es negués a editar el disc 'Veintegenarios' el 1994 per por de ser acusat d’apologia del terrorisme. No passa ni un any sense que algun ajuntament veti una actuació seva. Pla és breu quan retrocedeix fins al primer moment en què va sentir la pressió de la censura: «Al néixer, en el registre i al llibre de família, hi posava Alberto en lloc d’Albert, que és el nom que van triar els meus pares».


K.O.P.

Juanra, cantant del grup de hardcore-punk independentista i anticapitalista respon així: "Vaig ser conscient de l'absència de llibertat d'expressió des de molt petit. A casa només hi havia discos de rock'n'roll i de cantautors. Aviat vaig preguntar què era l'Olympia i em van explicar que no només era un teatre de París on anaven a gravar discos Paco Ibáñez i Lluís Llach. De seguida vaig saber el significat de la paraula llibertat i què volia dir lluitar per aconseguir-la", explica. K.O.P. gravaria una versió en català d''Ustelkeria', cançó per la qual Negu Gorriak va haver de respondre davant la justícia: "¿De què els serviria prohibir cançons si després tots els altres decidíem tocar-les?", es pregunta avui. I afegeix: "Si guanyen ells, els hereus de Fraga, hi perdem totes".


SEWARD

«He passat gairebé 25 anys envoltat de familiars, amigues i persones que no han esmentat mai ni parlen de la República, la guerra civil ni la dictadura franquista. Quan te n’adones, arribes a la conclusió que la paraula censura es queda curta per a Espanya. Tantes dècades de franquisme, de democràcia sense regeneració política ni memòria històrica han tingut greus i innombrables conseqüències. El jou sempre tens i disposat sobre la llibertat d’expressió n’és una», opina el cantant de Seward, Adriano Galante.


MARIA ARNAL & MARCEL BAGÉS

«Hi ha un moment en la meva vida en què, a través de diverses amigues, conec el moviment okupa de Barcelona. Jo tenia 23 anys i, en aquell moment, la meva idea de la realitat canviaria molt; sobretot en la manera que tenia d’entendre la política i els espais de llibertat quotidians. A través d’aquests centres socials també vaig conèixer altres mitjans de comunicació més alternatius que informaven de casos evidents de censura o de càstig directe a la llibertat d’expressió», relata Arnal.


ELGIO

Aquest jove raper forma part del col·lectiu La Insurgencia, imputat fa poc. "Molta gent s'escandalitza i es pregunta: ¿com pot ser que portin a la presó joves per fer rap o per explicar acudits a Twitter, si vivim en democràcia? Fer-se aquesta pregunta és un error. Aquestes coses no li passen a qualsevol raper o tuiter, sinó als que qüestionem el règim. ¿Algú ha vist algun fiscal de l'Audiència Nacional demanant anys de presó als que diuen a Twitter que els catalans ens mereixem una bomba per voler votar en un referèndum? ¿O als que fan apologia de la violació i el maltractament a les dones? ¿O als que desitgen que els immigrants s'ofeguin a l'estret? Cal preguntar-se el següent: ¿llibertat d'expressió per a qui? Per a la dreta. Per descomptat, per a nosaltres, no. ¿I per què? Perquè no vivim en democràcia".


ÉMBOLO

Dani Rodríguez, àlies Émbolo, ha sigut l'últim músic a desfermar la ira i el dispositiu judicial després de la seva actuació a les festes de Sant Isidre de Madrid. El seu 'delicte': cagar-se "en la puta mare de totes les forces de l'Estat". "No he tingut mai la sensació de viure en un país realment democràtic. Tota la vida he sentit la presència de l'Estat i les seves forces de seguretat com un constant atac a la gent que m'envolta, a la llibertat en el seu sentit més ampli i en aquest cas, com en tants altres, a la meva persona", afirma el raper català.


RAYNALD COLOM

El trompetista de jazz, tot i no pronunciar ni una sola paraula en els seus discos, també ha viscut la censura molt de prop. «Quan treballava en la banda que tocava en el programa de televisió Set de nit, de Toni Soler, van aparèixer les primeres imitacions del Rei i la productora va rebre pressions per part de la Casa Reial», recorda. Colom també va participar en la gravació del disc 'In-komunikazioa', de Fermin Muguruza, i recorda que «el van vetar en diverses sales durant la seva gira per pressió política i institucional».


NICO ROIG

El músic barceloní recorda perfectament el dia que va entendre «que la censura també afecta artistes no explícitament polítics». «De molt jove vaig saber que la discogràfica d’Albert Pla li havia censurat el disc de 'Veintegenarios'. Em va semblar gairebé pitjor que si et censura l’Estat, perquè significava que ni ells et feien costat». Per Roig, «aquest sistema es va propagant a tots els mitjans en forma de censura preventiva» i finalment «cristal·litza en una censura totalment normalitzada anomenada radiofórmula».


JAVIER GALLEGO

El director i presentador del programa radiofònic 'Carne cruda' és un altre bon exemple de com en plena democràcia la censura campa com vol pels mitjans de comunicació: «Ho vaig patir en carn pròpia quan em van clausurar el programa a Radio 3, de RNE, i després a la SER, per motius polítics, pressions del PP, del PSOE, incomoditat d’anunciants...». També ressalta altres atacs a la llibertat d’expressió quan ha sigut testimoni «de la repressió policial a periodistes que estaven informant» de diferents manifestacions.


Notícies relacionades

MAIKA MAKOVSKI

«Tinc un amic a qui li van retirar una secció de cultura a la ràdio perquè en un altre mitjà s’havia ficat amb qui no s’hauria d’haver ficat. Sempre m’havia semblat menyspreable i sentia que se’m negava el dret a la informació lliure. Amb aquests nous casos he sentit que el setge es fa més i més petit. Sento ràbia i la necessitat de pronunciar-me contra la desigualtat amb què el sistema judicial tracta ciutadans corrents en comparació amb la classe política, els banquers i la Casa Reial».